jueves, 25 de julio de 2013

El sastre de Panamá




En Panamá, la temperatura media es la propia de un clima tropical, unos 29° durante todo el año, con una humedad relativa en el ambiente del 75,7%. A pesar de ello, John le Carré no dudó en que uno de los protagonistas de su novela "El sastre de Panamá" fuese precisamente, un sastre. 

Ahora que la calor propia del verano empieza a resultar de lo más agobiante, es complicado elegir -si se tiene oportunidad de elegir- cual es la vestimenta más apropiada para desarrollar nuestra actividad profesional sin dejar de proyectar una imagen que sea acorde con la empresa / profesión que representamos y desempeñamos.

Una manera de poder acotar la delgada línea que separa lo correcto de lo, podríamos llamarlo informal, es utilizar un código de vestimenta -propuesta que desde Dicic siempre se aconseja a las empresas a las cuales asesoramos en estos delicados temas- y es que el hecho de tan sólo plantearse redactar un código de vestimenta, nos llevará a replantearnos que imagen ha de ser la correcta acorde con la filosofía de la marca y en previsión de eventos especiales, climatología, mercado al cual nos dirigimos, etc.

Hace apenas unos meses, Suecia vivió una ola de calor inusual que trajo consigo una "pequeña" crisis entre los conductores de la compañía de autobuses Roslagsbanan cuando pidieron permiso a sus superiores para poder utilizar pantalón corto -bermudas- en su uniforme. Ante la negativa de la dirección de la empresa, un número elevado de conductores decidió protestar -hay que reconocer que de forma original- vistiendo falda, al igual que sus compañeras conductoras.

Finalmente la compañía cedió ante la presión de sus trabajadores, accediendo a  autorizar el uso de pantalón corto -acorde con el uniforme autorizado- durante los meses estivales.

Es aquí cuando la reflexión se hace del todo necesaria acerca de la necesidad de adecuar la realidad a las situaciones cotidianas. Seguramente, si la dirección de la empresa hubiese contado con el asesoramiento de profesionales en la materia, el resultado hubiese sido distinto, incluso positivo para la marca (empresa) que habría aprovechado la oportunidad de proyectar una imagen de la marca adaptada a las necesidades y a la vanguardia de los tiempos que vivimos.

Decía Coco Chanel que "La moda, pasa de moda. El estilo no". Así pues, sería oportuno reflexionar acerca de lo que realmente nos aporta ese valor añadido a la hora de decidir que imagen queremos, y que imagen debemos proyectar cuando representamos a una empresa, marca, producto, etc, sin dejar de tener estilo, aunque el calor agobie.


Y si llegado el momento, tienen dudas, consulten a su sastre, incluso si se encuentran en Panamá, seguro encontrarán uno. Por algo será... 

El sastre de Panamà


A Panamà, la temperatura mitjana és la pròpia d'un clima tropical, uns 29° durant tot l'any, amb una humitat relativa en l'ambient del 75,7%. Malgrat això, John le Carré no va dubtar que un dels protagonistes de la seva novel·la "El sastre de Panamà" fos precisament, un sastre. 

Ara que la calor pròpia de l'estiu comença a resultar d'allò més aclaparador, és complicat triar -si es té oportunitat de triar- com és la vestimenta més apropiada per desenvolupar la nostra activitat professional sense deixar de projectar una imatge que sigui conforme amb l'empresa / professió que representem i exercim.

Una manera de no creuar la línia que separa el correcte del, podríem dir informal, és utilitzar un codi de vestimenta -proposta que des de Dicic sempre s'aconsella a les empreses a les quals assessorem en aquests delicats temes- i és que el fet de tan sols plantejar-se redactar un codi de vestimenta, ens portarà a replantejar-nos que imatge ha de ser la correcta d'acord amb la filosofia de la marca i en previsió d'esdeveniments especials, climatologia, mercat al qual ens dirigim, etc.

Fa uns pocs mesos, Suècia va viure una ona de calor inusual que va comportar una "petita" crisi entre els conductors de la companyia d'autobusos Roslagsbanan quan, van demanar permís als seus superiors per poder utilitzar pantalons curts -bermudes- en el seu uniforme. Davant la negativa de la direcció de l'empresa, un nombre elevat de conductors va decidir protestar -cal reconèixer que de forma original- vestint faldilla, igual que les seves companyes conductores.

Finalment la companyia va cedir davant la pressió dels seus treballadors, accedint a autoritzar l'ús de pantalons curts -d'acord amb l'uniforme autoritzat- durant els mesos estivals.

És aquí quan la reflexió es fa del tot necessària sobre la necessitat d'adequar la realitat a les situacions quotidianes. Segurament, si la direcció de l'empresa hagués comptat amb l'assessorament de professionals en la matèria, el resultat hagués estat diferent, fins i tot positiu per a la marca (empresa) que hauria aprofitat l’oportunitat per a projectar una imatge de la marca adaptada a les necessitats i a l'avantguarda dels temps que vivim.

Deia Coco *Chanel que "La moda, passa de moda. L'estil no". Així doncs, seria oportú reflexionar sobre el que realment ens aporta aquest valor afegit a l'hora de decidir que imatge volem, i que imatge hem de projectar quan representem a una empresa, marca, producte, etc, sense deixar de tenir estil, encara que la calor atabali.


I si arribat el moment, tenen dubtes, consultin al seu sastre, fins i tot si es troben a Panamà, segur que trobaran un. Per alguna cosa serà...

jueves, 11 de julio de 2013

Siéntese, por favor...


...¿Cómo metería usted una jirafa en una nevera?

Así empezó una entrevista de trabajo una reconocida consultoría londinense la cual seleccionaba un operador de ventas de inversión para una importante entidad bancaria de la citty.

En realidad, lo que la empresa quería saber es cómo se comportaba (lenguaje corporal) el candidato ante una pregunta inesperada -digamos que del todo inesperada- y que tipo de respuesta daba el candidato a nivel creativo, que vocabulario utilizaba, si era capaz de razonar con un pensamiento lateral, etc.

Por suerte, -o no- no todas las empresas realizan este tipo de preguntas a sus futuros empleados. Lo que si tienen presente todas las empresas, todas, es un protocolo y estrategia la cual dictamina que candidatos encajan o no, con los valores y necesidades de la empresa. 

Es necesario informarse previamente acerca de la empresa que se ha interesado por nosotros, conocer su estilo de empresa: innovadora, tradicional, creativa, etc, conocer su historia, su producto, sus logros... A todo el mundo le gusta que se interesen por lo que uno hace. A las empresas, también.  

Hemos de tener presente que, la entrevista empieza en el mismo momento en que nos llaman para concertar una fecha y una hora para conocernos. Aquí empezamos ya a facilitar parte de nuestra imagen, ya que utilizaremos un tono de voz, un vocabulario, unas pausas... detalles que de forma consciente o inconsciente, facilitan información a nuestro interlocutor, quien quizá acabe por ser la persona que nos entreviste, no debemos dar nada por hecho. Además de buscar información en redes sociales tweeter, linkedin, facebook, etc. Al igual que el entrevistado En caso de saber quien va a ser la persona que nos entreviste, podemos conocer algún dato acerca de su perfil profesional, su trayectoria profesional y el cargo que ocupa en la empresa interesada en nuestra candidatura. 

Llegado el momento de la entrevista, hemos de ser conscientes de que vamos a presentarnos como aspirantes a un lugar de trabajo para una empresa que está interesada en conocernos -si no, tened por seguro que no perderían el tiempo en llamaos- entonces pues, lo que quieren es verificar que vuestro currículo profesional se corresponde con lo que les vais a explicar y poder tener una impresión en primera persona de cómo sois. Es importante cuidar aspectos tales como vestir de forma correcta y adecuada al cargo al cual aspiramos, ser puntuales, mostrar empatía, mantener contacto visual con la persona o personas con las que nos vamos a entrevistar, ser nosotros mismos recordando que una sonrisa natural, siempre ayuda.

Cómo veis, son muchos los aspectos que podemos controlar previamente a la entrevista y durante la misma. En Dicic, llevamos a cabo formaciones especializadas en este campo desde hace ya más de cuatro años ayudando a profesionales de distintos sectores y con diferentes cargos de responsabilidad según la empresa, a saber cual es la estrategia que les ayuda a mostrar lo mejor de sus perfiles profesionales y mejorar aquellos aspectos que les pueden causar ser descartados en sus aspiraciones al cargo solicitado.

Podemos construirnos la imagen personal que mejor nos proyecte ante aquellos que nos han de valorar, este aspecto es del todo responsabilidad nuestra; “Profesionales por dentro y por fuera” Lo que ya no podemos controlar es que preguntas nos harán, aunque esperemos que no sean del estilo ¿cómo metería usted una jirafa en la nevera?...

...por cierto, el candidato al cual le hicieron tal pregunta, con un cierto humor inglés -no podía ser de otra forma- respondió si era legal matar jirafas en Inglaterra...


No quisiéramos despedir éste post, sin agradecer la confianza depositada en Dicic un año más, por parte de “IL3” el instituto de formación continua de la “Universitat de Barcelona”, que volvió a compartir una nueva edición de la conferencia “Imagen Personal, una herramienta de trabajo”, a cargo de Consol Vilar, directora de Dicic, quien un año más, volvió a recordarnos la importancia de la imagen personal como herramienta de éxito a la hora de abordar una entrevista personal.

Assegui's, per favor...


...Com ficaria vostè una girafa en una nevera

Així va començar una entrevista de treball una reconeguda consultoria londinenca la qual seleccionava un operador de vendes d'inversió per a una important entitat bancària de la citty.

En realitat, el que l'empresa volia saber és com es comportava (llenguatge corporal) el candidat davant una pregunta inesperada -diguem que del tot inesperada- i que tipus de resposta donava el candidat en làmbit creatiu, que vocabulari utilitzava, si era capaç de raonar amb un pensament lateral, etc.

Per sort, -o no- no totes les empreses realitzen aquest tipus de preguntes als seus futurs treballadors. El que si tenen present totes les empreses, totes, és un protocol i estratègia la qual dictamina que candidats encaixen o no, amb els valors i necessitats de l'empresa. 

És necessari informar-se prèviament sobre l'empresa que s'ha interessat per nosaltres, conèixer el seu estil d'empresa: innovadora, tradicional, creativa, etc, conèixer la seva història, el seu producte, els seus assoliments... A tothom li agrada que s'interessin pel que un fa. A les empreses, també.

Hem de tenir present que, l'entrevista comença en el mateix moment en què ens truquen per concertar una data i una hora per conèixer-nos. Aquí comencem ja a facilitar part de la nostra imatge, ja que utilitzarem un to de veu, un vocabulari, unes pauses... detalls que de forma conscient o inconscient, faciliten informació al nostre interlocutor, qui potser acabi per ser la persona que ens ha d’entrevistar, no hem de donar res per fet. A més de cercar informació en xarxes socials tweeter, linkedin, facebook, etc. Igual que l'entrevistat En cas de saber qui va a ser la persona que ens ha d’entrevistar, podem conèixer alguna dada sobre el seu perfil professional, la seva trajectòria professional i el càrrec que ocupa en l'empresa interessada en la nostra candidatura. 

Arribat el moment de l'entrevista, hem de ser conscients que anem a presentar-nos com a aspirants a un lloc de treball per a una empresa que està interessada a conèixer-nos -si no, tingueu per segur que no perdrien el temps en trucar-vos- llavors doncs, el que volen, és verificar que el vostre currículum professional es correspon amb el que els aneu a explicar i, poder tenir així una impressió en primera persona de com sou. És important cuidar aspectes tals com vestir de forma correcta i adequada al càrrec al que aspirem, ser puntuals, mostrar empatia, mantenir contacte visual amb la persona o persones amb les quals ens anem a entrevistar, ser nosaltres mateixos recordant que un somriure natural, sempre ajuda.

Com veieu, són molts els aspectes que podem controlar prèviament a l'entrevista i durant la mateixa. A Dicic, duem a terme formacions especialitzades en aquest camp des de fa ja més de quatre anys, ajudant a professionals de diferents sectors i amb diferents càrrecs de responsabilitat segons l'empresa, a saber com és l'estratègia que els ajuda a mostrar el millor dels seus perfils professionals i millorar aquells aspectes que els poden portar a ser descartats en les seves aspiracions al càrrec sol·licitat.

Podem construir-nos la imatge personal que millor ens projecti davant aquells que ens han de valorar, aquest aspecte és del tot responsabilitat nostra; “Professionals per dins i per fora” El que ja no podem controlar és que preguntes ens faran, encara que esperem que no siguin de l'estil com ficaria vostè una girafa en la nevera?...

...per cert, el candidat que li van fer tal pregunta, amb un cert humor anglès -no podia ser d'una altra forma- va respondre si era legal matar girafes a Anglaterra...