Bajo la piel...

Nuestra sociedad, liberal y permisiva -en principio- acepta ya desde hace bastante tiempo el tatuaje como una práctica habitual entre las personas que formamos parte de esa sociedad, independientemente de nuestra edad, sexo, estudios, clase social, situación económica, etc

Paradójicamente, sólo permitimos a actores, cantantes, deportistas y personajes de fama efímera, que nos muestren sin pudor, si se da la ocasión, sus cuerpos tatuados.

Nuestra sociedad, liberal y permisiva -sólo en principio- deja de serlo, si quien lleva el brazo tatuado desde la muñeca hasta, vaya usted a saber donde, es nuestro ginecólogo, dentista, responsable del comedor escolar de nuestros hijos, abogado o cualquier profesional que de manera consciente o inconsciente asociamos a un establishment que se rige por sus propias normas, y no precisamente en consonancia con las que podrían ser normas de libertad y permisividad acordes con una sociedad tolerante.

Nos guste o no, como sociedad, en conjunto, y todos formamos parte de esa sociedad, todavía no somos ni tan tolerantes, ni tan liberales, ni tan permisivos... y aunque no podemos evitar proyectar una imagen, si podemos preveer las consecuencias de las decisiones que tomamos cuando decidimos proyectarla.

La acción o efecto de tatuar: grabar dibujos en la piel humana, introduciendo materias colorantes bajo la epidermis, a causa de las punzadas o picaduras previamente dispuestas, es marcar, dejar huella en alguien de forma imperdurable. 

Dicen que los diamantes son para siempre. Los tatuajes, también, según la historia. Bajo nuestra piel, el pigmento que dará forma al dibujo, texto o figura escogida para que acompañe a nuestra existencia hasta el final de nuestros días, será, seguro, testigo de como nuestra sociedad avanza, o no, en pro de que cada vez seamos más permisivos, liberales y tolerantes.

Sirva pués este post para la reflexión de la comunicación de un tatuaje y al mismo tiempo de la propia imagen...y es que la imagen, no es supérflua ni bajo la piel.

Sota la pell...

La nostra societat, liberal i permissiva -en principi- accepta ja des de fa força temps el tatuatge com una pràctica habitual entre les persones que formem part d'aquesta societat, independentment de la nostra edat, sexe, estudis, classe social, situació econòmica, etc.

Paradoxalment, només permetem a actors, cantants, esportistes i personatges de fama efímera, que ens mostrin sense pudor, si es dóna la ocasió, els seus cossos tatuats.

La nostra societat, liberal i permissiva -només en principi- deixa de ser-ho si qui porta el braç tatuat des del canell fins a, vagi vostè a saber on, és el nostre ginecòleg, dentista, responsable del menjador escolar dels nostres fills, advocat o qualsevol professional que de manera conscient o inconscient associem a un establishment que es regeix per les seves pròpies normes, i no precisament d'acord amb les quals podrien ser normes de llibertat i permissivitat concordes amb una societat tolerant.

Ens agradi o no, com a societat, en conjunt, i tots formem part d'aquesta societat, encara no som ni tan tolerants, ni tan liberals, ni tan permissius... i encara que no podem evitar projectar una imatge, si podem preveure les conseqüències de les decisions que prenem quan decidim projectar-la.

L'acció o efecte de tatuar: gravar dibuixos en la pell humana, introduint matèries colorants sota l'epidermis, a causa de les punxades o picades prèviament disposades, és marcar, deixar petjada en algú de forma pepètua. 

Diuen que els diamants són per sempre. Els tatuatges, també, segons la història. Sota la nostra pell, el pigment que donarà forma al dibuix, text o figura escollida perquè acompanyi a la nostra existència fins al final dels nostres dies, serà, segur, testimoni de com nostra societat avança, o no, en pro de que cada vegada siguem més permissius, liberals i tolerants.

Serveixi doncs aquest post per a la reflexió de la comunicació d'un tatuatge i al mateix temps de la pròpia imatge...i és que la imatge, no és supèrflua ni sota la pell.

Innovació, sempre tecnològica?

Quan escoltem la paraula innovació, solem associar-la de forma automàtica a tecnologia. És el nou paradigma social en el qual vivim, que ens fa relacionar conceptes, segons el moment en el qual ens trobem.

Que una escola de negocis de reconegut prestigi a nivell internacional, decideix apostar per la innovació, ens porta, gairebé ens obliga, a reflexionar si innovació només és un concepte que hem d'associar, en els moments actuals, a tecnologia.

Esade -no necessita de presentacions- inaugura l'any 2009 EsadeCreapolis, una nova forma d'entendre la paraula innovació aplicada al món del coneixement empresarial, el know-how del canvi actual de model social, cultural i empresarial que vivim de forma global, entès des del concepte innovació i sense estar necessàriament relacionat amb el concepte tecnologia.

Nous models d'aprenentatge per ajudar a les empreses a adaptar-se al canvi que estem, de forma generalitzada, vivint actualment.

Dins d'aquesta nova conceptualització de com ha d'afrontar-se el canvi per poder assegurar-se un futur, EsadeCreapolis va confiar una de les seves sessions dirigides a empreses ubicades en les seves instal·lacions, a la nostra directora de Dicic, Consol Vilar, perquè impartís una formació sobre la importància de la imatge que projectem, alguna cosa que ningú pot evitar.

Una formació dirigida a representants de més d'una dotzena d'empreses de diferents sectors, on es va analitzar des del treball individual i en grup, la importància de la primera impressió, conèixer i valorar la comunicació de la imatge personal, descobrir que diuen sobre nosaltres els diferents codis d'imatge, saber adaptar les qualitats idònies a l'activitat o esdeveniment i finalment, com dominar la nostra pròpia imatge.

Es va arribar finalment per part dels participants en la formació, a la conclusió final de la importància que te saber adaptar una imatge a una empresa i del vital que aquesta pot arribar a ser en una acció de venda per trobar la comunicació que resulti més idònia a fi d'aconseguir els objectius desitjats.

Innovar, quelcom a l'abast de tots, fins i tot quan decidim que imatge volem projectar en el nostre entorn professional, cada vegada més complex i exigent.

Innovación ¿siempre tecnológica?

Cuando escuchamos la palabra innovación, solemos asociarla de forma automática a tecnología. Es el nuevo paradigma social en el que vivimos, que nos hace relacionar conceptos, según el momento en el que nos encontremos.

Que una escuela de negocios de reconocido prestigio a nivel internacional, decida apostar por la innovación, nos lleva, casi nos obliga, a reflexionar si innovación sólo es un concepto que debemos asociar, en los momentos actuales, a tecnología.

Esade -no necesita de presentaciones- inaugura en el año 2009 EsadeCreapolis, una nueva forma de entender la palabra innovación aplicada al mundo del conocimiento empresarial, el know-how del cambio actual de modelo social, cultural y empresarial que vivimos de forma global, entendido desde el concepto innovación y sin estar necesariamente relacionado con el concepto tecnología.

Nuevos modelos de aprendizaje para ayudar a las empresas a adaptarse al cambio que estamos, de forma generalizada, viviendo actualmente.

Dentro de esta nueva conceptualización de como debe afrontarse el cambio para poder asegurarse un futuro, EsadeCreapolis  confió una de sus sesiones dirigidas a empresas ubicadas en sus instalaciones, a nuestra directora de Dicic, Consol Vilar, para que impartiera una formación acerca de la importancia de la imagen que proyectamos, algo que nadie puede evitar.

Una formación dirigida a representantes de más de una docena de empresas de distintos sectores, en donde se analizó desde el trabajo individual y en grupo, la importancia de la primera impresión, conocer y valorar la comunicación de la imagen personal, descubrir que dicen acerca de nosotros los distintos códigos de imagen, saber adaptar las cualidades idóneas a la actividad o evento y por último, como dominar nuestra propia imagen.

Se llegó finalmente por parte de los participantes en la formación, a la conclusión final de la importancia que tiene saber adaptar una imagen a una empresa y de lo vital que esta puede llegar a ser en una acción de venta para encontrar la comunicación que resulte más idónea a fin de lograr los objetivos deseados.

Innovar, algo al alcance de todos, incluso cuando decidimos que imagen queremos proyectar en nuestro entorno profesional, cada vez más complejo y exigente.

Rocambolesc

Curiosa etimologia la de la paraula rocambolesc.

Mentre busquem una gelateria entre els estrets carrerons del casc antic, carrerons en els quals el present conviu entre més de 1.000 anys d'història ...els hi pregunto per la seva imatge... els hi pregunto que és per a elles la seva imatge... 

Tan sols unes hores abans, Judit i Nadia compartien una de les seves aficions, muntar a cavall com cada dissabte al matí, part del dur entrenament que requereix participar en proves de raids.

Però ara la seva imatge dista molt de la de dues joves genets, ara, el color dels cordons del seu calçat esportiu va a joc amb una jaqueta informal que combinen amb uns leggings estampats amb motius florals, de vius colors... els seus cabells llargs deixen entreveure unes arracades de cèrcol que no escatimen en grandària -també en color- el resultat final és tan encertat com atrevit... és el resultat de tenir la seguretat de ser autèntic (no importa si milers de joves com elles vesteixen igual... perquè cap, cap, serà com elles).

Projectar una imatge és inevitable, i tots, de forma conscient o inconscient ho fem diàriament. Tots. El que no és inevitable, és que, la imatge que projectem sigui conforme amb la nostra identitat pròpia, quelcom tan necessari avui dia al món professional.

Judit i Nadia ens recorden la importància de ser un mateix, de tenir la seguretat de transmetre en tot moment una imatge d'acord amb la nostra identitat pròpia, ja sigui en un entorn professional com personal, és quelcom que cada dia té més importància a l'hora de relacionar-nos.

Gairebé sense adonar-nos, entre riures i aprofitant per fer alguna compra, per a una primavera que no acaba d'arribar... ens adonem que estem a l'altre costat del riu que creua la ciutat i, per fi topem amb la gelateria que buscàvem, "Rocambolesc", la gelateria del petit dels germans Roca, del "Celler de Can Roca" ...tan sols us puc dir que si un dia passegeu pel casc antic de Girona, no deixeu de provar els gelats d'aquesta màgica gelateria de tarannà... rocambolesc.

Rocambolesca

Curiosa etimología la de la palabra rocambolesca.

Mientras buscamos una heladería entre las estrechas callejuelas del casco antiguo, callejuelas en las que el presente convive entre más de 1.000 años de historia ...les pregunto por su imagen... les pregunto que es para ellas su imagen... 

Tan sólo unas horas antes, Judit y Nadia compartían una de sus aficiones, montar a caballo como cada sábado por la mañana, parte del duro entrenamiento que requiere participar en pruebas de raids.

Pero ahora su imagen dista mucho de la de dos jóvenes amazonas, ahora, el color de los cordones de su calzado deportivo va a juego con una chaqueta informal que combinan con unos leggings estampados con motivos florales, de vivos colores... sus cabellos sueltos amagan unos pendientes de aro que no escatiman en tamaño -ni en color- el resultado final es tan acertado como atrevido... es el resultado de tener la seguridad de ser auténtico (da igual si miles de jóvenes como ellas visten igual... porqué ninguna, ninguna, será cómo ellas).

Proyectar una imagen es inevitable, todos, de forma consciente o inconsciente lo hacemos a diario. Todos. Lo que no es inevitable, es que, la imagen que proyectemos sea acorde con nuestra identidad propia, algo tan necesario hoy en día en el mundo profesional.

Judit y Nadia nos recuerdan la importancia de ser uno mismo, de tener la seguridad de transmitir en todo momento una imagen acorde con nuestra identidad propia, algo que ya sea en un entorno profesional como personal, cada día tiene más importancia a la ahora de relacionarnos.

Casi sin darnos cuenta, entre risas y alguna que otra compra  para una primavera que no acaba de llegar... nos damos cuenta que estamos al otro lado del río que cruza la ciudad y, rocambolesco o no, al fin topamos con la heladería que buscábamos “Rocambolesc”, la heladería del pequeño de los hermanos Roca, del “Celler de Can Roca” ...tan sólo os puedo decir que si un día paseáis por el casco antiguo de Girona, no dejéis de probar los helados de ésta mágica heladería... rocambolesca.

El discurs del Rei ...el discurs de molts

1925, el Duc de York, futur rei d’Anglaterra, es dirigeix a la seva nació en el discurs de clausura de l’Exposició de l’Imperi Britànic en l’estadi de Wembley, Londres, Anglaterra. El discurs, retransmès a tot l’Imperi -milions de persones- acaba sent un desastre, deixant en evidència la imatge del Duc de York, i per tant, la imatge de tot un País.

Afectat des de nen per una severa disfunció que l’impedia parlar amb normalitat, el Duc de York era incapaç d’enfrontar-se al repte de parlar públicament sense poder controlar el seu defecte a l’hora de parlar... Encara així, assumia la seva responsabilitat de parlar en públic de forma estoica.

Al món empresarial, cada dia més professionals de tots els sectors tenen la responsabilitat, de vegades sense haver-la triat, de sortir a escena i haver de presentar un projecte, llavors, tot depèn de la nostra oratòria, de si serem capaços o no de ser convincents, persuasius i creïbles. A més d’adaptar una imatge concorde al discurs.

Saber exposar la idea, és tan important com la idea en si. Parlar no és comunicar.

Les paraules, el to, les pauses, els gestos, la mirada, el vestuari... algú creu que dominar totes aquestes pautes és innat en les persones? Òbviament no. Aprendre a parlar en públic no depèn de si es té por escènica o de si s’és tímid o de si... Es pot ser una persona molt extravertida i sense cap por a parlar en públic, i no obstant això, ser incapaç de ser convincent al no ser conscient de, quines són les pautes en les quals es fomenten els conceptes de la comunicació. 

Saber parlar en públic, no és una virtut natural, és el resultat d’una preparació basada en, l’assessorament d’especialistes del món de la comunicació i la imatge, que saben corregir els nostres defectes i potenciar les nostres habilitats en pro d’obtenir el millor resultat del nostre discurs i posada en escena, siguem o no reis... 

Referent al Duc de York, va poder superar la seva disfunció a l’hora de parlar gràcies a l’ajuda d’un professional que va solucionar el seu problema, alliberant-ho del que per a ell suposava parlar en públic, mostrant-li com la preparació i la constància són clau per afrontar amb èxit un discurs, el discurs del Rei ...el de tots els professionals que s’enfronten al repte d’assumir el compromís de parlar en públic. Sigui en un gran auditori o enfront d’un reduït públic.