Deter gent

En publicitat, existeixen sectors (la majoria per desgràcia) que segueixen intentant vendre'ns el mateix producte, amb el mateix missatge des de fa dècades.

No crec que sigui per falta de creativitat per part dels publicistes que tenen la "sort" de rebre aquests encàrrecs, més aviat és un problema per part de les marques de no moure's de la zona de confort en la qual porten instal·lades des de fa molt, molt temps.

Per innovar, per ser creatiu, tampoc es necessita realitzar grans canvis en el missatge, tan sols fa falta tenir una mica d'empatia cap al públic al qual dirigeixes el teu producte, tenir una mica de sensibilitat respecte a la gent.

Per exemple deixeu-nos comentar-vos el cas d'una marca de detergents, que sense fer un canvi espectacular (entenguem "espectacular" com a costós) ha sabut canviar el missatge del seu producte per adaptar-ho a altres necessitats -a part de les pròpies que pot solucionar un detergent- més d'acord amb l'estil de vida que portem avui dia en la nostra societat.

L'anunci, centra el seu missatge en la importància que té avui dia la imatge que projecten les persones, focalitzant-se a la roba que vestim per posteriorment, recordar-nos que el seu detergent cuida com no ho fa cap altre aquesta roba, que és la que projecta una imatge de nosaltres...

Denota l'exercici de reflexió realitzat per la marca per empatizar amb el seu públic, no només cuiden i netegen la nostra roba, sinó que la netegen i la cuiden perquè puguem seguir projectant aquesta imatge que tots i cadascú de nosaltres projectem ens agradi o no. No es pot evitar projectar una imatge.

En un espot de 24 segons, tan sols s'han necessitat els 13 primers segons per donar un gir al missatge i sentenciar de forma magistral -La teva roba, ets tu-, ho argumenten dient-nos que la nostra roba, és el primer que veuen de nosaltres, aquesta "primera impressió" de la qual ja hem parlat en alguna altra ocasió i que no dura amb prou feines uns 7 segons... 

La nostra roba som nosaltres. Ho és en la nostra vida professional i personal. És l'altaveu silenciós que diu com som, que facilita informació sobre la nostra actitud, d'una forma conscient o inconscient als nostres interlocutors. Conscients llavors de tot això, no només és important cuidar la nostra roba, sinó també la nostra imatge, la que projectem diàriament i que no podem evitar de cap de les maneres que sigui interpretada per tots aquells que ens envolten.

Fem cas en aquesta ocasió de la publicitat i que els nostres detergents cuidin de la nostra roba, cuidin de la nostra imatge.

"Òpera en texans" (futbol, també)


Sota aquest suggerent títol, Ramon Gener, el presentador d'"Òpera en texans", ens apropa a un món, el de l'òpera, sovint vist moltes vegades des de la distància per a la majoria de persones.

Ramon Gener ha utilitzat el seu estilisme com a fil conductor per apropar-nos l'òpera d'una forma que mai ningú fins ara havia utilitzat, fent-la més propera, més de casa... i només ha necessitat uns texans com a letmotiv per a la seva comunicació.

No sabem si amb aquest esperit d'informalitat, la directiva del F.C. Barcelona va decidir canviar l'estilisme de la vestimenta oficial per als actes públics i desplaçaments dels jugadors de futbol del primer equip.

Els jugadors ara vesteixen un estil més acord a la seva condició d'esportistes, més acord a la seva edat, més acord a una realitat més adient a la quotidianitat del seu dia a dia...

La marca responsable del nou uniforme de gala així com d'una línia més informal del F. C. Barcelona, és la italiana REPLAY, reconeguda pel seu estil jove, fresc i casual. És aquesta una aposta que trenca motllos i proposa nous teixits per una indumentària, sovint molt clàssica per al target que representa.

Des de la nostra opinió com a professionals de la imatge ens alegra l’atreviment del F.C. Barcelona a l’hora d’escollir aquesta nova línia -si tenim en compte de qui es tracta i a qui representen- no tots els sectors laborals poden acceptar aquest estil tan casual com a imatge representativa del seu sector.

Les camises texanes, les corbates de punt -amb agulla amb logotip del club- els abrics 3/4 amb estampats, els vestits de ratlles, els petits detalls cosits en grana, coincidència del color de la marca REPLAY i del grana que utilitza el F.C. Barcelona (contraposats al blau) …definitivament un estil diferencial i sofisticat.

En un món, on sovint la imatge, quan no és tractada de forma professional, ens fa arribar missatges contradictoris, serveixi la paradoxa per què l'òpera vesteixi texans i els jugadors de futbol, deixin de semblar que van a l'òpera quan han de vestir sense texans… Podem ser innovadors sense deixar d'adaptar la nostra imatge acord a l'acte el qual em d'assistir, sigui l'òpera, sigui el futbol.




Imatges del site http://www.replay.it/fcbarcelona/es/  que us convidem a visitar i des de on podreu veure la divertida sessió de presentació que va oferir REPLAY dels nous vestits de gala del F. C. Barcelona.

Plourà demà?

Quan la teva professió és la imatge, analitzes de forma conscient, o inconscient, tot allò que t'envolta, fins i tot a última hora del dia... 

Acaba el telenotícies vespre, arriba l'horari "prime time" i un dels espais que més audiència aconsegueix -dia darrera  dia- és per a sorpresa de molts, la previsió meteorològica.

Amb el pas dels anys, l'"home" del temps -afortunadament també la dona- ha evolucionat en molts aspectes i, per a un professional de l'assessoria d'imatge, és un d'aquests espais en el qual podem observar durant un temps relativament curt a un professional explicant-nos de forma més o menys dinàmica una informació que és d'interès general, i que ens permet analitzar aspectes que van molt més enllà de la informació que ens ofereixen. És molt semblat al que molts professionals fan dia a dia en les seves empreses.

El vestuari, el llenguatge no verbal, la gesticulació, les pauses, el to... tots aquests aspectes concentrats en prou feines deu minuts, serveixen per captar la nostra atenció i, fer-nos arribar la informació desitjada però, s'aconsegueix?

És curiós observar els diferents estils de comunicació a nivell d'imatge, contemplant tots els aspectes anteriorment nomenats si, comparem a diferents professionals en la matèria de diferents cadenes televisives oferint-nos aquesta informació.

Us convidem a què els observeu i que posteriorment llegiu les anotacions de la nostra directora de Dicic -Consol Vilar- al final d'aquest article, sobre els estilismes que utilitza cada professional, valorant aquells aspectes que els afavoreixen i aquells que els perjudiquen com professionals.


Ara, ja tan sols ens quedarà per saber si, plourà demà?

Eloi Codorní, TV·3 · Anàlisi Consol Vilar (Directora de Dicic, Assessoria d'Imatge)

La seva imatge externa ens projecta una imatge jovial i de proximitat a través d'un estil informal/alegre sofisticat. Per norma els seus outfits consisteixen en: americana/jacket, camises i calçat esportiu. Tonalitats neutres.

Recomanacions: Podria treure més partit a les seves americanes o jackets, han de coordinar concorde a l'estil de la camisa triada. Els seus jeans són correctes, no usa ni esquinçaments ni desgastats (Imatge d'una TV pública) , el seu calçat esportiu en alguna ocasió podria estar més cuidat o fins i tot podria atrevir-se amb alguna sabata o botí informal de pell girada, que aquesta temporada estan de tendència. Tot això per aconseguir més seguretat i credibilitat a través de la seva imatge externa. 

Expressió: Comunicació oberta i jovial. La seva vocalització és bona i els seus gestos podrien ser una mica més ferms per aconseguir seguretat i credibilitat. 

Mònica López, TVE · Anàlisi Consol Vilar (Directora de Dicic, Assessoria d'Imatge)

La seva imatge externa ens projecta una imatge dinàmica i meticulosa i depenent de l'elecció del outfit un punt freda i insegura. Utilitza un estil informal neutre, buscant un punt extremat a través dels seus pentinats. Tonalitats monocolor. 

Recomanacions: En el outfit del vídeo observem: Americana curta que li estilitza tronc superior i la màniga pujada li aporta dinamisme, la màniga amb volums, li proporciona un toc actual i sofisticat concorde al seu pentinat. Top de coll de pic arrodonit amb detall de "frunces" que li aporten un aire jovial i de proximitat, jeans i sabates de taló alt bicolor, serietat i inaccessibilitat. Haver-ho coordinat amb un botí baix de mig taló li hauria projectat credibilitat i accessibilitat, a més de naturalitat a la pròpia imatge de Mònica. Destacar que en moltes ocasions utilitza peces d'estil retro en la part superior que li projecten una imatge molt seriosa, rígida i clàssica restant-li credibilitat pels diferents estils sense coordinació dels outfits, jovials i amb un aire de naturalitat. 

Expressió: Comunicació seriosa i rígida. La seva gesticulació projecta serietat i dinamisme. Contràriament la seva postura corporal que ens transmet rigidesa i incomoditat, necessita naturalitat, flexibilitat, la seva veu és lineal i amb molts talls de paraules, faltaria vocalització i menys rigidesa en la seva comunicació per aconseguir més accessibilitat i credibilitat.

Laura Ferrer, Antena · 3 · Anàlisi Consol Vilar (Directora de Dicic, Assessoria d'Imatge)

La seva imatge externa ens projecta una professional moderna, extremada i extravertida. El seu estil és extremat i atrevit. Tonalitats bicolor.

Recomanacions: Normalment li agrada l'ús de minifaldilles i peces de roba entallades. Li agrada utilitzar colors vius amb les últimes coordinacions de tendència. En el outfit escollit observem: samarreta /t-shirt cenyida de color rosa grisenc de màniga curta, minifaldilla acampanada de color negre brillant, mitges "tupides" negres i botí negre. Tot el look li aporta una imatge moderna, segura i exuberant. Recordem que Antena 3 és una televisió privada, la imatge dels seus col·laboradors serà més flexible i les directrius seran diferents a una tv pública. La seguretat que em transmet Laura és de fortalesa i confiança en ella mateixa però si realment vull destacar la notícia, potser necessitaria seguir amb un estil extremat amb una harmonia a través de la seva imatge externa. Això ho aconseguiria amb una t-shirt menys entallada o coordinant la faldilla amb un top i americana curta, la faldilla si volem l'ús de t-shirt coordinem una faldilla de cintura més baixa per aconseguir una figura més esvelta i no escurçar el tronc superior restant seguretat i credibilitat a través de la imatge externa. Mantenim les mitges i botí. 

Expressió: Comunicació expressiva i oberta. Destacar la comunicació facial de Laura, és molt expressiva, alegre i segura, igual que la seva veu, projecta força, seguretat i credibilitat. Els moviments de translació haurien de ser més ferms i segurs, més adequats a l'activitat del moment, presentar el temps.

Ser-ho i semblar-ho

Ser autèntic és quelcom que poques persones aconsegueixen transmetre’ns. Deia Coco Chanel que la moda passa, però l’estil no.

L’autenticitat és quelcom molt semblant a tenir estil i, avui us volem parlar d’un grup musical que vàrem tenir l’oportunitat de poder veure fa pocs dies i que ens van captivar amb la seva posada en escena, autèntica i amb estil.

Blaumut és un jove grup musical amb una curta i potent trajectòria, el seu primer treball publicat El TURISTA (2012 Picap), famós per les cançons “Pa amb oli i sal” i els seus xiulets ( premi enderrock 2012) i “Bicicletes”, cançó que va formar part de la sèrie televisiva “Polseres Vermelles”.

Blaumut és el gresol d’una música de conservatori què es retroba amb la música de carrer per barrejar violins i violoncels amb guitarres, bateries i arranjaments. Pop, folk i electrònica fusionats en sonoritats  malenconioses que ens recorden imatges guardades en la nostra memòria...

Blaumut sap reflectir aquesta autenticitat fins i tot en la seva posada en escena que de forma molt pragmàtica ens mostra un estil molt personal, molt autèntic. Durant la sessió a la qual vam poder tenir oportunitat d’assistir i gaudir d’allò més, vam poder observar com els outfits dels components del grup, d’una forma conscient -o no- es coordinaven com una melodia d’un estil clàssic en l’essència, però del tot contemporani en la forma, transferint innovació. Samarretes negres amb o sense grafisme combinades amb pantalons “chinos” que anaven des del color beige l’ocre, o pantaló militar amb franja lateral negra. Tot perfectament coordinat amb sabates de cordons o esportives i, amb una imatge facial impecable. Aquesta posada en escena del grup, damunt de l’escenari, els diferenciava de la mateixa forma que els complementava.

Em pogut comprovar aquesta mateixa cura de l’estilisme dels components del grup quan han decidit utilitzar els vestits amb un delicat estil a l’hora de combinar corbates, tipus de coll de les camises, formes, colors, etc.

Des de Dicic, felicitem i encoratgem aquesta manera de saber reflectir un estil de forma conjunta, mantenint la pròpia identitat individual de cada membre del grup i que els components de Blaumut han sabut dur a terme de forma molt acurada.

Ser-ho i semblar-ho, el difícil equilibri entre ser autèntic i tenir estil. 

Nova Temporada Tardor Hivern 2013

Anàlisi i simplificació

La propera Tardor 2013 ja està preparada per entrar en els nostres armaris. Però, ho estem nosaltres? en les últimes temporades és habitual que la paraula que acompanya a “Nova Col·lecció” sigui CONFUSIÓ.

El motiu, els diferents estils que presenten les marques i la gran difusió d'informació en xarxes socials, blogs, revistes, etc. que creen cert desconcert entre els usuaris.

Dicic, conscient d'aquestà situació, prepara cada temporada un “*PORTFOLIO BÀSIC de TENDÈNCIES” a mode de poder oferir als nostres clients quins estils marcaran la nova temporada i les peces necessàries per renovar el fons d'armari concorde al seu propi estil. 

Per això, us hem preparat una elecció de diferents outfits, per poder-vos facilitar les primeres compres d'aquesta propera temporada Tardor Hivern 2013. En aquesta selecció que et presentem, no hem volgut marcar-te estils, és per això que observaràs peces i complements de línies, formes, volums i colors o estampats per a indistintes apostes.

Quan això succeeix, cal saber analitzar totes les propostes per poder actualitzar el nostre armari de la propera temporada amb la major eficàcia possible i, per a això, saps que ens tens a la teva disposició en cas de necessitar un assessorament personal i o professional.

Si parlem de DONA, una vegada més se'ns presenten infinites propostes: GRUNGE - TOMBOY - RETRO - FEMME FATAL - BURGUNDY - CHIC - BARROC ...i podríem seguir.

1. Faldilla tub color burgandy coordinada amb camisa estampada de cors. Sabata stiletto i bossa baguet.

2. Vestit de color negre, jaqueta curta de línies molt femenines. Coll smoking. Pantalons estrets, coordinat amb brusa de creuada gran d'estil gòtic. Bossa baguet de color bronze.

3. Vestit curt de gasa negre de coll "camiser", coordinat amb leggings de cuir negre. Caçadora d'estil bomber en color negre, gris i burgandy, destacar la coordinació de teixits i estampats. Botí. 

4. Cardigan de punt gruixut coordinat amb un top de coll pic de seda i short de quadre escocès. 

5. Diferents looks jovials d'estil grunge romàntic. Vestit col·legiala de quadre  escocès amb coll de color blanc. Vestit "lencero" de quadre escocès, coordinat amb 3/4 de double face. Brusa "camisera" de gasa estampada de flors liberty, coordinada amb mini-faldilla de cuir amb detall de cremallera metàl·lica. Outfits complementats amb botes d'estil militar. 

6. Abric de quadres d'estil cocoon, espatlles desestructurades, coll solapa de forma arrodonida coordinat amb un jersei de punt anglès i faldilla de seda amb detalls de blonda, peça que aporta un toc molt femení al outfit. 

7. Tratje brocat metal·litzat de color or vell. Americana de coll solapa coordinat amb pantalons estrets. Camisa negra semi-transparent aportant un aire de sofisticació a l'estilisme. Botins. Aquest vestit pot utilitzar-se per separat: l'americana brocada pots combinar-la amb uns pantalons jeans o de cotó de color, i els pantalons amb un jersei de punt anglès o jaqueta gruixut. 

8. Abric estampat de print animal coordinat amb vestit brocat de color banc. Botins negre.

9. 3/4 curt de coll solapa gran de forma arrodonida combinat amb jeans estrets i stiletto print animal. Coordinat amb un capell de llana, aportant un toc de sofisticació.

10. Jersey de coll tornat d'estil cocoon color blau celest, amb faldilla blanca de teixit tècnic línia evasé, amb una bossa baguette. 

11. Vestit d'estil anys 40 de color blau mitjà. Jaqueta de línia evasé, amb coll "camiser" gran de formes arrodonides, igual que les seves espatlles. Maniga 3/4. Faldilla llapis. Combinat amb camisa blanca. Outfit complementat amb guants llargs de color rosa fúcsia.

L'HOME arriba vestit amb propostes de diferents tendències que van des de: BLACK on BLACK, GREEN VELVET, MILITARY BARROQUE, DANDI COOL, WINTRY HUES, OFICINA, etc.

1. Vestit de línies minimalistes de color gris fosc. Destacar la mesura del llarg de l'americana i pantalons. Camisa blanca i corbata de color granat, amb detall d'agulla de corbata en color or. Sabata de cordons de color negre i cinturó a joc. Aquest estilisme ens reflecteix que un vestit pot ser una peça actual i sofisticada. 

2. Tres quarts embuatat de color negre coordinat amb vestit tweed de tonalitats grises. Camisa blanca i corbata bicolor del mateix color 3/4. Guants de pell. 

3. Abric curt semicreuat amb solapa estreta color negre. Coordinat amb pantalons estrets negres de cotó. Shirt blanca de coll rodó i jersei negre de coll rodó, joc de colls jugant amb el Black & White. 

4. Caçadora de pell de color cuir coordinat amb jersei i jeans blanc.

5. Pantalons cigarreta de color granat, coordinat amb samarreta de coll pic i cardigan en tonalitats neutres. Cinturó i sabates de davant i complementat amb un foulard.

6. Grunge sofisticat. 6A: Jersey punt anglès amb coll smoking estret en color verd jade coordinat amb pantalons de vestir d'estil bomber treballat amb teixit de vestir. Coordinat amb camisa blanca, bufanda de color ocre i corbata estampada a conjunt. Botí de color camel. 6B: 3/4 creuat de color verd coordinat amb jeans bomber i botí de cordons.

7. Jaqueta creuada curta de pany de color gris, coordinat amb pantalons de vellut de color verd. Foulard de cashmere de tonalitats verdes i ocres.

8. Americana de quadre gales, coordinat amb jersei jackard en tonalitats neutres, coordinat amb pantalons bomber de color taronja i corbata granada.

9. Jersey jackard amb estampat retro en cru i blau marí, donant un aire jove i fresc a la peça, coordinat amb pantalons jeans i camisa blanca. En la mateixa foto, observem el mateix estampat de jersei retro, treballat en granat i cru, coordinat amb pantalons granats i camisa texana. 

10. Vestit blau fosc de línies rectes coordinat amb camisa estampada de cors aconseguint un aire simpàtic i jovial. Sabates estampades print animal.

Color Tardor Hivern 2013:

I per finalitzar ens agradaria deixar-vos el vídeo de presentació de la col·lecció de Zara Tardor Hivern 2013 , del qual també podeu veure la versió MAN en el seu web i, que esperem us serveixi a manera de breu guia de les noves tendències, igual que la selecció outfits proposta per a aquesta nova temporada Tardor Hivern 2013.

El sastre de Panamà

A Panamà, la temperatura mitjana és la pròpia d'un clima tropical, uns 29° durant tot l'any, amb una humitat relativa en l'ambient del 75,7%. Malgrat això, John le Carré no va dubtar que un dels protagonistes de la seva novel·la "El sastre de Panamà" fos precisament, un sastre. 

Ara que la calor pròpia de l'estiu comença a resultar d'allò més aclaparador, és complicat triar -si es té oportunitat de triar- com és la vestimenta més apropiada per desenvolupar la nostra activitat professional sense deixar de projectar una imatge que sigui conforme amb l'empresa / professió que representem i exercim.

Una manera de no creuar la línia que separa el correcte del, podríem dir informal, és utilitzar un codi de vestimenta -proposta que des de Dicic sempre s'aconsella a les empreses a les quals assessorem en aquests delicats temes- i és que el fet de tan sols plantejar-se redactar un codi de vestimenta, ens portarà a replantejar-nos que imatge ha de ser la correcta d'acord amb la filosofia de la marca i en previsió d'esdeveniments especials, climatologia, mercat al qual ens dirigim, etc.

Fa uns pocs mesos, Suècia va viure una ona de calor inusual que va comportar una "petita" crisi entre els conductors de la companyia d'autobusos Roslagsbanan quan, van demanar permís als seus superiors per poder utilitzar pantalons curts -bermudes- en el seu uniforme. Davant la negativa de la direcció de l'empresa, un nombre elevat de conductors va decidir protestar -cal reconèixer que de forma original- vestint faldilla, igual que les seves companyes conductores.

Finalment la companyia va cedir davant la pressió dels seus treballadors, accedint a autoritzar l'ús de pantalons curts -d'acord amb l'uniforme autoritzat- durant els mesos estivals.

És aquí quan la reflexió es fa del tot necessària sobre la necessitat d'adequar la realitat a les situacions quotidianes. Segurament, si la direcció de l'empresa hagués comptat amb l'assessorament de professionals en la matèria, el resultat hagués estat diferent, fins i tot positiu per a la marca (empresa) que hauria aprofitat l’oportunitat per a projectar una imatge de la marca adaptada a les necessitats i a l'avantguarda dels temps que vivim.

Deia Coco *Chanel que "La moda, passa de moda. L'estil no". Així doncs, seria oportú reflexionar sobre el que realment ens aporta aquest valor afegit a l'hora de decidir que imatge volem, i que imatge hem de projectar quan representem a una empresa, marca, producte, etc, sense deixar de tenir estil, encara que la calor atabali.

I si arribat el moment, tenen dubtes, consultin al seu sastre, fins i tot si es troben a Panamà, segur que trobaran un. Per alguna cosa serà...

Siéntese, por favor...

...¿Cómo metería usted una jirafa en una nevera?

Así empezó una entrevista de trabajo una reconocida consultoría londinense la cual seleccionaba un operador de ventas de inversión para una importante entidad bancaria de la citty.

En realidad, lo que la empresa quería saber es cómo se comportaba (lenguaje corporal) el candidato ante una pregunta inesperada -digamos que del todo inesperada- y que tipo de respuesta daba el candidato a nivel creativo, que vocabulario utilizaba, si era capaz de razonar con un pensamiento lateral, etc.

Por suerte, -o no- no todas las empresas realizan este tipo de preguntas a sus futuros empleados. Lo que si tienen presente todas las empresas, todas, es un protocolo y estrategia la cual dictamina que candidatos encajan o no, con los valores y necesidades de la empresa. 

Es necesario informarse previamente acerca de la empresa que se ha interesado por nosotros, conocer su estilo de empresa: innovadora, tradicional, creativa, etc, conocer su historia, su producto, sus logros... A todo el mundo le gusta que se interesen por lo que uno hace. A las empresas, también.  

Hemos de tener presente que, la entrevista empieza en el mismo momento en que nos llaman para concertar una fecha y una hora para conocernos. Aquí empezamos ya a facilitar parte de nuestra imagen, ya que utilizaremos un tono de voz, un vocabulario, unas pausas... detalles que de forma consciente o inconsciente, facilitan información a nuestro interlocutor, quien quizá acabe por ser la persona que nos entreviste, no debemos dar nada por hecho. Además de buscar información en redes sociales tweeter, linkedin, facebook, etc. Al igual que el entrevistado En caso de saber quien va a ser la persona que nos entreviste, podemos conocer algún dato acerca de su perfil profesional, su trayectoria profesional y el cargo que ocupa en la empresa interesada en nuestra candidatura. 

Llegado el momento de la entrevista, hemos de ser conscientes de que vamos a presentarnos como aspirantes a un lugar de trabajo para una empresa que está interesada en conocernos -si no, tened por seguro que no perderían el tiempo en llamaos- entonces pues, lo que quieren es verificar que vuestro currículo profesional se corresponde con lo que les vais a explicar y poder tener una impresión en primera persona de cómo sois. Es importante cuidar aspectos tales como vestir de forma correcta y adecuada al cargo al cual aspiramos, ser puntuales, mostrar empatía, mantener contacto visual con la persona o personas con las que nos vamos a entrevistar, ser nosotros mismos recordando que una sonrisa natural, siempre ayuda.

Cómo veis, son muchos los aspectos que podemos controlar previamente a la entrevista y durante la misma. En Dicic, llevamos a cabo formaciones especializadas en este campo desde hace ya más de cuatro años ayudando a profesionales de distintos sectores y con diferentes cargos de responsabilidad según la empresa, a saber cual es la estrategia que les ayuda a mostrar lo mejor de sus perfiles profesionales y mejorar aquellos aspectos que les pueden causar ser descartados en sus aspiraciones al cargo solicitado.

Podemos construirnos la imagen personal que mejor nos proyecte ante aquellos que nos han de valorar, este aspecto es del todo responsabilidad nuestra; “Profesionales por dentro y por fuera” Lo que ya no podemos controlar es que preguntas nos harán, aunque esperemos que no sean del estilo ¿cómo metería usted una jirafa en la nevera?...

...por cierto, el candidato al cual le hicieron tal pregunta, con un cierto humor inglés -no podía ser de otra forma- respondió si era legal matar jirafas en Inglaterra...

No quisiéramos despedir éste post, sin agradecer la confianza depositada en Dicic un año más, por parte de “IL3” el instituto de formación continua de la “Universitat de Barcelona”, que volvió a compartir una nueva edición de la conferencia “Imagen Personal, una herramienta de trabajo”, a cargo de Consol Vilar, directora de Dicic, quien un año más, volvió a recordarnos la importancia de la imagen personal como herramienta de éxito a la hora de abordar una entrevista personal.

Assegui's, per favor...

...Com ficaria vostè una girafa en una nevera

Així va començar una entrevista de treball una reconeguda consultoria londinenca la qual seleccionava un operador de vendes d'inversió per a una important entitat bancària de la citty.

En realitat, el que l'empresa volia saber és com es comportava (llenguatge corporal) el candidat davant una pregunta inesperada -diguem que del tot inesperada- i que tipus de resposta donava el candidat en làmbit creatiu, que vocabulari utilitzava, si era capaç de raonar amb un pensament lateral, etc.

Per sort, -o no- no totes les empreses realitzen aquest tipus de preguntes als seus futurs treballadors. El que si tenen present totes les empreses, totes, és un protocol i estratègia la qual dictamina que candidats encaixen o no, amb els valors i necessitats de l'empresa. 

És necessari informar-se prèviament sobre l'empresa que s'ha interessat per nosaltres, conèixer el seu estil d'empresa: innovadora, tradicional, creativa, etc, conèixer la seva història, el seu producte, els seus assoliments... A tothom li agrada que s'interessin pel que un fa. A les empreses, també.

Hem de tenir present que, l'entrevista comença en el mateix moment en què ens truquen per concertar una data i una hora per conèixer-nos. Aquí comencem ja a facilitar part de la nostra imatge, ja que utilitzarem un to de veu, un vocabulari, unes pauses... detalls que de forma conscient o inconscient, faciliten informació al nostre interlocutor, qui potser acabi per ser la persona que ens ha d’entrevistar, no hem de donar res per fet. A més de cercar informació en xarxes socials tweeter, linkedin, facebook, etc. Igual que l'entrevistat En cas de saber qui va a ser la persona que ens ha d’entrevistar, podem conèixer alguna dada sobre el seu perfil professional, la seva trajectòria professional i el càrrec que ocupa en l'empresa interessada en la nostra candidatura. 

Arribat el moment de l'entrevista, hem de ser conscients que anem a presentar-nos com a aspirants a un lloc de treball per a una empresa que està interessada a conèixer-nos -si no, tingueu per segur que no perdrien el temps en trucar-vos- llavors doncs, el que volen, és verificar que el vostre currículum professional es correspon amb el que els aneu a explicar i, poder tenir així una impressió en primera persona de com sou. És important cuidar aspectes tals com vestir de forma correcta i adequada al càrrec al que aspirem, ser puntuals, mostrar empatia, mantenir contacte visual amb la persona o persones amb les quals ens anem a entrevistar, ser nosaltres mateixos recordant que un somriure natural, sempre ajuda.

Com veieu, són molts els aspectes que podem controlar prèviament a l'entrevista i durant la mateixa. A Dicic, duem a terme formacions especialitzades en aquest camp des de fa ja més de quatre anys, ajudant a professionals de diferents sectors i amb diferents càrrecs de responsabilitat segons l'empresa, a saber com és l'estratègia que els ajuda a mostrar el millor dels seus perfils professionals i millorar aquells aspectes que els poden portar a ser descartats en les seves aspiracions al càrrec sol·licitat.

Podem construir-nos la imatge personal que millor ens projecti davant aquells que ens han de valorar, aquest aspecte és del tot responsabilitat nostra; “Professionals per dins i per fora” El que ja no podem controlar és que preguntes ens faran, encara que esperem que no siguin de l'estil com ficaria vostè una girafa en la nevera?...

...per cert, el candidat que li van fer tal pregunta, amb un cert humor anglès -no podia ser d'una altra forma- va respondre si era legal matar girafes a Anglaterra...

Sota la pell...

La nostra societat, liberal i permissiva -en principi- accepta ja des de fa força temps el tatuatge com una pràctica habitual entre les persones que formem part d'aquesta societat, independentment de la nostra edat, sexe, estudis, classe social, situació econòmica, etc.

Paradoxalment, només permetem a actors, cantants, esportistes i personatges de fama efímera, que ens mostrin sense pudor, si es dóna la ocasió, els seus cossos tatuats.

La nostra societat, liberal i permissiva -només en principi- deixa de ser-ho si qui porta el braç tatuat des del canell fins a, vagi vostè a saber on, és el nostre ginecòleg, dentista, responsable del menjador escolar dels nostres fills, advocat o qualsevol professional que de manera conscient o inconscient associem a un establishment que es regeix per les seves pròpies normes, i no precisament d'acord amb les quals podrien ser normes de llibertat i permissivitat concordes amb una societat tolerant.

Ens agradi o no, com a societat, en conjunt, i tots formem part d'aquesta societat, encara no som ni tan tolerants, ni tan liberals, ni tan permissius... i encara que no podem evitar projectar una imatge, si podem preveure les conseqüències de les decisions que prenem quan decidim projectar-la.

L'acció o efecte de tatuar: gravar dibuixos en la pell humana, introduint matèries colorants sota l'epidermis, a causa de les punxades o picades prèviament disposades, és marcar, deixar petjada en algú de forma pepètua. 

Diuen que els diamants són per sempre. Els tatuatges, també, segons la història. Sota la nostra pell, el pigment que donarà forma al dibuix, text o figura escollida perquè acompanyi a la nostra existència fins al final dels nostres dies, serà, segur, testimoni de com nostra societat avança, o no, en pro de que cada vegada siguem més permissius, liberals i tolerants.

Serveixi doncs aquest post per a la reflexió de la comunicació d'un tatuatge i al mateix temps de la pròpia imatge...i és que la imatge, no és supèrflua ni sota la pell.

Innovació, sempre tecnològica?

Quan escoltem la paraula innovació, solem associar-la de forma automàtica a tecnologia. És el nou paradigma social en el qual vivim, que ens fa relacionar conceptes, segons el moment en el qual ens trobem.

Que una escola de negocis de reconegut prestigi a nivell internacional, decideix apostar per la innovació, ens porta, gairebé ens obliga, a reflexionar si innovació només és un concepte que hem d'associar, en els moments actuals, a tecnologia.

Esade -no necessita de presentacions- inaugura l'any 2009 EsadeCreapolis, una nova forma d'entendre la paraula innovació aplicada al món del coneixement empresarial, el know-how del canvi actual de model social, cultural i empresarial que vivim de forma global, entès des del concepte innovació i sense estar necessàriament relacionat amb el concepte tecnologia.

Nous models d'aprenentatge per ajudar a les empreses a adaptar-se al canvi que estem, de forma generalitzada, vivint actualment.

Dins d'aquesta nova conceptualització de com ha d'afrontar-se el canvi per poder assegurar-se un futur, EsadeCreapolis va confiar una de les seves sessions dirigides a empreses ubicades en les seves instal·lacions, a la nostra directora de Dicic, Consol Vilar, perquè impartís una formació sobre la importància de la imatge que projectem, alguna cosa que ningú pot evitar.

Una formació dirigida a representants de més d'una dotzena d'empreses de diferents sectors, on es va analitzar des del treball individual i en grup, la importància de la primera impressió, conèixer i valorar la comunicació de la imatge personal, descobrir que diuen sobre nosaltres els diferents codis d'imatge, saber adaptar les qualitats idònies a l'activitat o esdeveniment i finalment, com dominar la nostra pròpia imatge.

Es va arribar finalment per part dels participants en la formació, a la conclusió final de la importància que te saber adaptar una imatge a una empresa i del vital que aquesta pot arribar a ser en una acció de venda per trobar la comunicació que resulti més idònia a fi d'aconseguir els objectius desitjats.

Innovar, quelcom a l'abast de tots, fins i tot quan decidim que imatge volem projectar en el nostre entorn professional, cada vegada més complex i exigent.

Innovación ¿siempre tecnológica?

Cuando escuchamos la palabra innovación, solemos asociarla de forma automática a tecnología. Es el nuevo paradigma social en el que vivimos, que nos hace relacionar conceptos, según el momento en el que nos encontremos.

Que una escuela de negocios de reconocido prestigio a nivel internacional, decida apostar por la innovación, nos lleva, casi nos obliga, a reflexionar si innovación sólo es un concepto que debemos asociar, en los momentos actuales, a tecnología.

Esade -no necesita de presentaciones- inaugura en el año 2009 EsadeCreapolis, una nueva forma de entender la palabra innovación aplicada al mundo del conocimiento empresarial, el know-how del cambio actual de modelo social, cultural y empresarial que vivimos de forma global, entendido desde el concepto innovación y sin estar necesariamente relacionado con el concepto tecnología.

Nuevos modelos de aprendizaje para ayudar a las empresas a adaptarse al cambio que estamos, de forma generalizada, viviendo actualmente.

Dentro de esta nueva conceptualización de como debe afrontarse el cambio para poder asegurarse un futuro, EsadeCreapolis  confió una de sus sesiones dirigidas a empresas ubicadas en sus instalaciones, a nuestra directora de Dicic, Consol Vilar, para que impartiera una formación acerca de la importancia de la imagen que proyectamos, algo que nadie puede evitar.

Una formación dirigida a representantes de más de una docena de empresas de distintos sectores, en donde se analizó desde el trabajo individual y en grupo, la importancia de la primera impresión, conocer y valorar la comunicación de la imagen personal, descubrir que dicen acerca de nosotros los distintos códigos de imagen, saber adaptar las cualidades idóneas a la actividad o evento y por último, como dominar nuestra propia imagen.

Se llegó finalmente por parte de los participantes en la formación, a la conclusión final de la importancia que tiene saber adaptar una imagen a una empresa y de lo vital que esta puede llegar a ser en una acción de venta para encontrar la comunicación que resulte más idónea a fin de lograr los objetivos deseados.

Innovar, algo al alcance de todos, incluso cuando decidimos que imagen queremos proyectar en nuestro entorno profesional, cada vez más complejo y exigente.

Rocambolesc

Curiosa etimologia la de la paraula rocambolesc.

Mentre busquem una gelateria entre els estrets carrerons del casc antic, carrerons en els quals el present conviu entre més de 1.000 anys d'història ...els hi pregunto per la seva imatge... els hi pregunto que és per a elles la seva imatge... 

Tan sols unes hores abans, Judit i Nadia compartien una de les seves aficions, muntar a cavall com cada dissabte al matí, part del dur entrenament que requereix participar en proves de raids.

Però ara la seva imatge dista molt de la de dues joves genets, ara, el color dels cordons del seu calçat esportiu va a joc amb una jaqueta informal que combinen amb uns leggings estampats amb motius florals, de vius colors... els seus cabells llargs deixen entreveure unes arracades de cèrcol que no escatimen en grandària -també en color- el resultat final és tan encertat com atrevit... és el resultat de tenir la seguretat de ser autèntic (no importa si milers de joves com elles vesteixen igual... perquè cap, cap, serà com elles).

Projectar una imatge és inevitable, i tots, de forma conscient o inconscient ho fem diàriament. Tots. El que no és inevitable, és que, la imatge que projectem sigui conforme amb la nostra identitat pròpia, quelcom tan necessari avui dia al món professional.

Judit i Nadia ens recorden la importància de ser un mateix, de tenir la seguretat de transmetre en tot moment una imatge d'acord amb la nostra identitat pròpia, ja sigui en un entorn professional com personal, és quelcom que cada dia té més importància a l'hora de relacionar-nos.

Gairebé sense adonar-nos, entre riures i aprofitant per fer alguna compra, per a una primavera que no acaba d'arribar... ens adonem que estem a l'altre costat del riu que creua la ciutat i, per fi topem amb la gelateria que buscàvem, "Rocambolesc", la gelateria del petit dels germans Roca, del "Celler de Can Roca" ...tan sols us puc dir que si un dia passegeu pel casc antic de Girona, no deixeu de provar els gelats d'aquesta màgica gelateria de tarannà... rocambolesc.

Rocambolesca

Curiosa etimología la de la palabra rocambolesca.

Mientras buscamos una heladería entre las estrechas callejuelas del casco antiguo, callejuelas en las que el presente convive entre más de 1.000 años de historia ...les pregunto por su imagen... les pregunto que es para ellas su imagen... 

Tan sólo unas horas antes, Judit y Nadia compartían una de sus aficiones, montar a caballo como cada sábado por la mañana, parte del duro entrenamiento que requiere participar en pruebas de raids.

Pero ahora su imagen dista mucho de la de dos jóvenes amazonas, ahora, el color de los cordones de su calzado deportivo va a juego con una chaqueta informal que combinan con unos leggings estampados con motivos florales, de vivos colores... sus cabellos sueltos amagan unos pendientes de aro que no escatiman en tamaño -ni en color- el resultado final es tan acertado como atrevido... es el resultado de tener la seguridad de ser auténtico (da igual si miles de jóvenes como ellas visten igual... porqué ninguna, ninguna, será cómo ellas).

Proyectar una imagen es inevitable, todos, de forma consciente o inconsciente lo hacemos a diario. Todos. Lo que no es inevitable, es que, la imagen que proyectemos sea acorde con nuestra identidad propia, algo tan necesario hoy en día en el mundo profesional.

Judit y Nadia nos recuerdan la importancia de ser uno mismo, de tener la seguridad de transmitir en todo momento una imagen acorde con nuestra identidad propia, algo que ya sea en un entorno profesional como personal, cada día tiene más importancia a la ahora de relacionarnos.

Casi sin darnos cuenta, entre risas y alguna que otra compra  para una primavera que no acaba de llegar... nos damos cuenta que estamos al otro lado del río que cruza la ciudad y, rocambolesco o no, al fin topamos con la heladería que buscábamos “Rocambolesc”, la heladería del pequeño de los hermanos Roca, del “Celler de Can Roca” ...tan sólo os puedo decir que si un día paseáis por el casco antiguo de Girona, no dejéis de probar los helados de ésta mágica heladería... rocambolesca.

El discurs del Rei ...el discurs de molts

1925, el Duc de York, futur rei d’Anglaterra, es dirigeix a la seva nació en el discurs de clausura de l’Exposició de l’Imperi Britànic en l’estadi de Wembley, Londres, Anglaterra. El discurs, retransmès a tot l’Imperi -milions de persones- acaba sent un desastre, deixant en evidència la imatge del Duc de York, i per tant, la imatge de tot un País.

Afectat des de nen per una severa disfunció que l’impedia parlar amb normalitat, el Duc de York era incapaç d’enfrontar-se al repte de parlar públicament sense poder controlar el seu defecte a l’hora de parlar... Encara així, assumia la seva responsabilitat de parlar en públic de forma estoica.

Al món empresarial, cada dia més professionals de tots els sectors tenen la responsabilitat, de vegades sense haver-la triat, de sortir a escena i haver de presentar un projecte, llavors, tot depèn de la nostra oratòria, de si serem capaços o no de ser convincents, persuasius i creïbles. A més d’adaptar una imatge concorde al discurs.

Saber exposar la idea, és tan important com la idea en si. Parlar no és comunicar.

Les paraules, el to, les pauses, els gestos, la mirada, el vestuari... algú creu que dominar totes aquestes pautes és innat en les persones? Òbviament no. Aprendre a parlar en públic no depèn de si es té por escènica o de si s’és tímid o de si... Es pot ser una persona molt extravertida i sense cap por a parlar en públic, i no obstant això, ser incapaç de ser convincent al no ser conscient de, quines són les pautes en les quals es fomenten els conceptes de la comunicació. 

Saber parlar en públic, no és una virtut natural, és el resultat d’una preparació basada en, l’assessorament d’especialistes del món de la comunicació i la imatge, que saben corregir els nostres defectes i potenciar les nostres habilitats en pro d’obtenir el millor resultat del nostre discurs i posada en escena, siguem o no reis... 

Referent al Duc de York, va poder superar la seva disfunció a l’hora de parlar gràcies a l’ajuda d’un professional que va solucionar el seu problema, alliberant-ho del que per a ell suposava parlar en públic, mostrant-li com la preparació i la constància són clau per afrontar amb èxit un discurs, el discurs del Rei ...el de tots els professionals que s’enfronten al repte d’assumir el compromís de parlar en públic. Sigui en un gran auditori o enfront d’un reduït públic.