jueves, 23 de enero de 2014
























Miranda Priestly, Anna Wintour, Prada y el Diablo



Miranda Priestly -Meryl Streep en el film- es un personaje de ficción nacido del imaginario de la escritora Lauren Weisberger. Protagoniza el papel de la editora jefe de una de las revistas de moda más importantes y influyentes de New York. Es una persona fría, calculadora y despiadada. Es una de las protagonistas de la novela que originalmente se tituló “Writer’s Voice”  aunque finalmente fue publicada en el año 2003 bajo el título “The Devil Wears Prada” -El diablo se viste de Prada-.

Anna Wintour no es un personaje de ficción, es real como la vida misma. Editora jefe de VOGUE USA desde hace más de veinticinco años, es conocida por su mal carácter y por ser una de las personas con más poder en la industria de la moda. En el pasado año 2013, apareció en el nº 41 de la lista Forbes de las 100 mujeres más influyentes del planeta.

Miuccia Prada -nieta del fundador de la marca italiana Prada- ha sido la mujer que ha sabido dimensionar la marca que creó su abuelo, hasta posicionarla como un referente de lujo y calidad en el mundo de la moda.


Del Diablo, no hemos encontrado datos fehacientes como para escribir una breve biografía… Tampoco estamos seguros -aunque lo creemos- que vista de Prada. Incluso de Gucci, Armani…


Lauren Weisberger -la escritora-, fue ayudante directa de la editora jefe de VOGUE USA -si, de Anna Wintour- durante algo más de dos años. Luego publicaría su primera novela “The Devil Wears Prada” -El diablo se viste de Prada-. Aunque Prada no aparece en la novela ni en el film, se utilizó en el título de la novela para denotar el tono glamouroso y elitista que cuestiona la novela acerca del mundo de la moda.

La moda, en esencia, carece de capacidad alguna para hacernos ser nada. Ni mejores, ni peores personas… A diferencia de lo que se suele comentar, la moda ni es frívola, ni es elitista, ni glamourosa, ni banal… Tan sólo las personas, tenemos la capacidad de proyectar con nuestra imagen, esos conceptos.

La moda es el resultado del trabajo duro de muchas personas anónimas, entre ellos los miles de diseñadores que trabajan para las grandes marcas y que viven con pasión el trabajo que realizan. 

Pero entonces, el diablo, se viste de Prada, incluso de Gucci o Armani… y decide quien, cuando, cuanto y dónde. 

Y entonces sí. La moda se convierte en un juego de poder que tiene como único objetivo generar ganancias a costa de la pasión de los profesionales de este sector y de un público que consume moda siguiendo las directrices marcadas por las personas -que vestidas de Prada- tienen el poder de decidir “que” o “quien”, “es” o “está” de moda.

Aunque la tentación -ya sea en forma de manzana de DKNY- sea difícil de resistir, son los consumidores los responsables finales de saber utilizar la moda a favor de su estilo y de su personalidad, y de hacerlo acorde con su actividad y manera de ser....

La moda pasa, el estilo no” Coco Chanel





Miranda Priestly, Anna Wintour, Prada i el Diable


Miranda Priestly -Meryl Streep a la versió cinematogràfica- és un personatge de ficció nascut de l'imaginari de l'escriptora Lauren Weisberger. Protagonitza el paper de l'editora cap d'una de les revistes de moda més importants i influents de New York. És una persona freda, calculadora i despietada. És una de les protagonistes de la novel·la que originalment es va titular “Writer’s Voice” encara que finalment va ser publicada l'any 2003 sota el títol “The Devil Wears Prada” -El diable vesteix de Prada-.

Anna Wintour no és un personatge de ficció, és real com la vida mateixa. Editora cap de VOGUE USA des de fa més de vint-i-cinc anys, és coneguda pel seu mal caràcter i per ser una de les persones amb més poder en la indústria de la moda. En el passat any 2013, va aparèixer en el nº 41 de la llista Forbes de les 100 dones més influents del planeta.

Miuccia Prada -néta del fundador de la marca italiana Prada- ha estat la dona que ha sabut dimensionar la marca que va crear el seu avi, fins a posicionar-la com un referent de luxe i qualitat al món de la moda.

Del Diable, no hem trobat dades fefaents com per escriure una breu biografia… Tampoc estem segurs -encara que ho creiem- que vista de Prada. Fins i tot de Gucci, Armani…

Lauren Weisberger -l'escriptora-, va ser ajudant directa de l'editora cap de VOGUE USA -si, d'Anna Wintour- durant poc més de dos anys. Després publicaria la seva primera novel·la “*The Devil Wears Prada” -El diable vesteix de Prada-. Encara que Prada no apareix en la novel·la ni en el film, es va utilitzar en el títol de la novel·la per denotar el to deglamour i elitista que qüestiona la novel·la sobre el món de la moda.

La moda, en essència, manca de capacitat alguna per fer-nos ser res. Ni millors, ni pitjors persones… A diferència del que se sol comentar, la moda ni és frívola, ni és elitista, ni glamourosa, ni banal… Tan sols les persones, tenim la capacitat de projectar amb la nostra imatge, aquests conceptes.

La moda és el resultat del treball dur de moltes persones anònimes, entre ells els milers de dissenyadors que treballen per a les grans marques i que viuen amb passió el treball que realitzen.

Però llavors, el diable, es vesteix de Prada, fins i tot de Gucci o Armani… i decideix qui, quan, quant i on. 

I llavors sí. La moda es converteix en un joc de poder que té com a únic objectiu generar guanys a costa de la passió dels professionals d'aquest sector i d'un públic que consumeix moda seguint les directrius marcades per les persones -que vestides de Prada- tenen el poder de decidir “que” o “qui”, “és” o “està” de moda.

Encara que la temptació -ja sigui en forma de poma de DKNY- sigui difícil de resistir, són els consumidors els responsables finals de saber utilitzar la moda a favor del seu estil i de la seva personalitat, i de fer-ho d'acord amb la seva activitat i manera de ser....

“La moda passa, l'estil no” Coco *Chanel

viernes, 22 de noviembre de 2013

pera en texans" (futbol, també)


Sota aquest suggerent títol, Ramon Gener, el presentador d'"Òpera en texans", ens apropa a un món, el de l'òpera, sovint vist moltes vegades des de la distància per a la majoria de persones.

Ramon Gener ha utilitzat el seu estilisme com a fil conductor per apropar-nos l'òpera d'una forma que mai ningú fins ara havia utilitzat, fent-la més propera, més de casa... i només ha necessitat uns texans com a letmotiv per a la seva comunicació.





No sabem si amb aquest esperit d'informalitat, la directiva del F.C. Barcelona va decidir canviar l'estilisme de la vestimenta oficial per als actes públics i desplaçaments dels jugadors de futbol del primer equip.

Els jugadors ara vesteixen un estil més acord a la seva condició d'esportistes, més acord a la seva edat, més acord a una realitat més adient a la quotidianitat del seu dia a dia...

La marca responsable del nou uniforme de gala així com d'una línia més informal del F. C. Barcelona, és la italiana REPLAY, reconeguda pel seu estil jove, fresc i casual. És aquesta una aposta que trenca motllos i proposa nous teixits per una indumentària, sovint molt clàssica per al target que representa.





Des de la nostra opinió com a professionals de la imatge ens alegra l’atreviment del F.C. Barcelona a l’hora d’escollir aquesta nova línia -si tenim en compte de qui es tracta i a qui representen- no tots els sectors laborals poden acceptar aquest estil tan casual com a imatge representativa del seu sector.

Les camises texanes, les corbates de punt -amb agulla amb logotip del club- els abrics 3/4 amb estampats, els vestits de ratlles, els petits detalls cosits en grana, coincidència del color de la marca REPLAY i del grana que utilitza el F.C. Barcelona (contraposats al blau) …definitivament un estil diferencial i sofisticat.






En un món, on sovint la imatge, quan no és tractada de forma professional, ens fa arribar missatges contradictoris, serveixi la paradoxa per què l'òpera vesteixi texans i els jugadors de futbol, deixin de semblar que van a l'òpera quan han de vestir sense texans… Podem ser innovadors sense deixar d'adaptar la nostra imatge acord a l'acte el qual em d'assistir, sigui l'òpera, sigui el futbol.





Imatges del site http://www.replay.it/fcbarcelona/es/  que us convidem a visitar i des de on podreu veure la divertida sessió de presentació que va oferir REPLAY dels nous vestits de gala del F. C. Barcelona.






pera en texans" (fútbol, también)


Bajo este sugerente título, Ramon Gener, el presentador de “Òpera en texans” nos acerca a un mundo, el de la ópera, visto muchas veces desde la distancia para la mayoría de personas.


Ramon Gener ha utilizado su estilismo como hilo conductor para acercarnos la ópera de una forma que nadie hasta hora había utilizado, haciéndonosla más cercana, más de casa… y sólo ha necesitado unos tejanos como letmotiv para llevar a cabo su comunicación.



No sabemos si con éste espíritu de informalidad, la directiva del F.C. Barcelona decidió cambiar el estilismo del traje oficial para actos públicos y desplazamientos de los jugadores del primer equipo de fútbol.

Los jugadores ahora visten un estilo más acorde a su condición de deportistas, más acorde a su edad, más acorde a una realidad más en sintonía con su día a día…


La marca responsable del nuevo uniforme de gala así como de una línea más informal para el F.C. Barcelona, es la italiana REPLAY, reconocida por su estilo joven, fresco y casual. Es ésta una apuesta que rompe moldes y propone nuevos tejidos para una indumentaria, que normalmente suele ser demasiado clásica para el target que representa.



Desde nuestra opinión como profesionales de la imagen, nos alegra el atrevimiento por parte del F. C. Barcelona a la hora de escoger esta nueva línea -si tenemos en cuenta de a quien se trata y a quien representan- cabe decir, que esta atrevida apuesta no es válida para todos los sectores laborales que no pueden aceptar este estilo tan casual como imagen representativa de su sector.


Las camisas tejanas, las corbatas de punto -con aguja logotipada del club- los abrigos 3/4 con estampados a cuadros, los trajes a rayas, los detalles cosidos en grana, coincidencia con el color de la marca REPLAY y del grana que utiliza el F. C. Barcelona (contrapuestos al azul) …definitivamente un estilo diferencial y sofisticado.




En un mundo donde a menudo la imagen, cuando no se trata de forma profesional, nos hace llegar mensajes contradictorios, sirva la paradoja para que la ópera vista tejanos y los jugadores de fútbol, dejen de parecer que van a la ópera cuando dejan de vestir tejanos… Podemos ser innovadores sin dejar de adaptar nuestra imagen acorde al acto al cual tengamos que asistir, sea ópera o fútbol.




Imágenes del site http://www.replay.it/fcbarcelona/es/ que os invitamos a visitar y desde donde podréis ver la divertida sesión de presentación que ofreció REPLAY de los nuevos trajes de gala del F. C. Barcelona





jueves, 7 de noviembre de 2013

Uniformes

UniformeVestit peculiar i distintiu que per establiment o concessió usen els militars i altres empleats o els individus que pertanyen a un mateix cos o col·legi.





Leónides els va preguntar: -i tu, quin és el teu ofici?- -artesà- -i el teu?- ...va seguir preguntant -escultor- -i tu? ...si tu, el del fons...- -ferrer-

Leónides va dirigir-se als seus homes perfectament uniformats... i els hi va demanar -espartans, quin és el vostre ofici? ...tots a l'hora van respondre amb una sola veu… SOLDATS!!!!!




Èpiques a part, l'uniforme dóna credibilitat. L'uniforme crea marca. I quan l'uniforme és el resultat d'un treball elaborat per professionals per aconseguir un objectiu, el resultat és immediat.

Un any més l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Girona, a tornat a confiar en Dicic per impartir una formació -a càrrec de la directora de Dicic, Consol Vilar- en matèria d'imatge a nivell professional i poder analitzar i valorar l'ús de l'uniforme en el sector de l'hostaleria i turisme.

L'uniforme no és simplement una vestimenta, l'uniforme posiciona, diferència i predisposa des de molt abans d'un primer contacte verbal amb el client, a la marca que es representa.

Anys 60, Pan Am, quin porcentatge d'èxit va ser a causa dels uniformes de les seves hostesses i dels seus pilots per posicionar la marca? Sens dubte la visibilitat que va aconseguir la marca amb els nous uniformes del seu personal va ser en el seu moment, una eina imprescindible de diferenciació i posicionament versus la seva competència a nivell internacional.

No importa si es tracta d'un hotel de categoria superior o si estem parlant d'un restaurant familiar, però us podem garantir que dedicar el temps necessari a triar com ha de ser l'uniforme que representarà a la vostra marca, al vostre negoci, revertirà proporcionalment en el posicionament de la vostra marca.

El teixit idoni, que sigui de la talla de qui ho ha de portar -sembla una obvietat però, creieu-nos, trobar a algú que vesteixi un uniforme de la seva talla, sembla gairebé impossible-. Quants empresaris ofereixen al seu personal formació específica perquè els seus empleats siguin conscients de la importància de vestir un uniforme. L'uniforme és una eina més que, cal saber valorar i utilitzar per poder transmetre una imatge professional, segura i creïble.

Sembla complex, però els empresaris que confien projectar els valors de la seva marca a través dels uniformes dels seus empleats mitjançant professionals de la imatge, s'han guanyat una primera impressió de total confiança per part dels seus clients, de la marca que els seus empleats projecten.


Com hem comentat en més d'una ocasió, en el complex i cada vegada més exigent món professional que vivim, no solament cal ser-ho, sinó també semblar-ho, a fi de poder respondre tots amb una sola veu que representi a la marca que projectem.



Uniformes


Uniformes

Uniforme: Traje peculiar y distintivo que por establecimiento o concesión usan los militares y otros empleados o los individuos que pertenecen a un mismo cuerpo o colegio.




Leónidas les preguntó:  -y tú, ¿cual es tu oficio?-  -alfarero- -¿y el tuyo?- ...siguió preguntando -escultor- -¿y tú? ...si tú, el del fondo- -herrero-

Leónidas se giró hacía sus hombres perfectamente uniformados... y les preguntó -espartanos ¿cual es vuestro oficio?  ...todos a una respondieron con una sola voz… SOLDADOS!!!!!



Épicas a parte, el uniforme da credibilidad. El uniforme crea marca. Y cuando el uniforme es el resultado de un trabajo elaborado por profesionales para conseguir un objetivo, el resultado es inmediato.

Un año más la Escuela de Hostelería y Turismo de Girona, a vuelto a confiar en Dicic por  para impartir una formación -a cargo de la directora de Dicic, Consol Vilar- en materia de imagen a nivel profesional y analizar y valorar el uso del uniforme en el sector de la hostelería.

El uniforme no es simplemente una vestimenta, el uniforme posiciona, diferencia y predispone desde mucho antes de un primer contacto verbal con el cliente, a la marca que representa.

Años 60, Pan Am ¿que porcentje de éxito fue debido a los uniformes de sus azafatas y de sus pilotos para posicionar la marca? Sin duda alguna la visibilidad que consiguió la marca con los nuevos uniformes de su personal fue en su momento, una herramienta imprescindible de diferenciación y posicionamiento versus su competencia a nivel internacional.

No importa si se trata de un hotel de categoría superior o si estamos hablando de un restaurante familiar, pero os podemos asegurar que dedicar el tiempo necesario a elegir cual ha de ser el uniforme que representará a vuestra marca, a vuestro negocio, revertirá proporcionalmente en el posicionamiento de vuestra marca.

El tejido idóneo, que sea de la talla de quien lo ha de llevar -parece una obviedad pero, creednos, encontrar a alguien que vista un uniforme de su talla, parece casi imposible-. Cuántos empresarios ofrecen a su personal formación específica para que sus empleados sean conscientes de la importancia de vestir un uniforme. El uniforme es una herramienta más que hay que saber valorar y utilizar para poder transmitir una imagen profesional, segura y creíble.

Parece complejo, pero los empresarios que confían proyectar los valores de su marca a través de los uniformes de sus empleados mediante profesionales de la imagen, se han ganado una primera impresión de total confianza por parte de sus clientes, de la marca que sus empleados proyectan.

Cómo hemos comentado en más de una ocasión, en el complejo y cada vez más exigente mundo profesional que vivimos, no solo hay que serlo, sino también parecerlo, a fin de poder responder todos con una sola voz que represente a la marca que proyectamos.