Quan la imatge ven
Eurovision, aparentment un format caduc i obsolet... ja no resulta nou. Senzillament ja no impacta. Ja ho va dir Darwin, no sobreviuen ni els més forts ni els més intel·ligents, sinó els que millor s'adapten...
Eurovision un any més, ha estat en boca de milions de persones per l'impacte de la imatge de la cantant del país guanyador i de l'escenari del país amfitrió... llibertat d'expressió.
La guanyadora, Conchita Wurst, amb la seva barba postissa no va deixar indiferent a ningú, i menys amb el contrast del seu vestit de lluentons de tall de sirena amb cua i cabellera negra. Una imatge personal atrevida i transgressora treballada amb delicadesa i amb una posada en escena impecable (naturalitat) del transvestit Thomas Neuwirth, que li ha portat ha guanyar Eurovision.
L'aposta per crear-se una identitat a través d'un producte li ha donat el premi buscat a Conchita. Cal destacar que aquest premi no ha estat imminent sinó que li ha portat un any de proves a decidir-se de portar barba o no, en cadascuna de les seves representacions. Recerca, preparació, proves i integració l'han portat a la seva definitiva imatge artística.
L'impacte de la seva imatge, agradi o no, ha jugat a favor de Conchita a aconseguir el seu objectiu i repte, guanyar Eurovision. La imatge VEN.
Per això, tampoc va deixar indiferent l'espectacular i glamuros escenari proposat en els pavellons B&W de Copenhagen, jugant en contra l'elevat cost del mateix.
Estarà buscant quelcom més Copenhagen?
No hay comentarios:
Publicar un comentario