A Panamà, la temperatura mitjana és la pròpia d'un clima tropical, uns 29° durant tot l'any, amb una humitat relativa en l'ambient del 75,7%. Malgrat això, John le Carré no va dubtar que un dels protagonistes de la seva novel·la "El sastre de Panamà" fos precisament, un sastre.
Ara que la calor pròpia de l'estiu comença a resultar d'allò més aclaparador, és complicat triar -si es té oportunitat de triar- com és la vestimenta més apropiada per desenvolupar la nostra activitat professional sense deixar de projectar una imatge que sigui conforme amb l'empresa / professió que representem i exercim.
Una manera de no creuar la línia que separa el correcte del, podríem dir informal, és utilitzar un codi de vestimenta -proposta que des de Dicic sempre s'aconsella a les empreses a les quals assessorem en aquests delicats temes- i és que el fet de tan sols plantejar-se redactar un codi de vestimenta, ens portarà a replantejar-nos que imatge ha de ser la correcta d'acord amb la filosofia de la marca i en previsió d'esdeveniments especials, climatologia, mercat al qual ens dirigim, etc.
Fa uns pocs mesos, Suècia va viure una ona de calor inusual que va comportar una "petita" crisi entre els conductors de la companyia d'autobusos Roslagsbanan quan, van demanar permís als seus superiors per poder utilitzar pantalons curts -bermudes- en el seu uniforme. Davant la negativa de la direcció de l'empresa, un nombre elevat de conductors va decidir protestar -cal reconèixer que de forma original- vestint faldilla, igual que les seves companyes conductores.
Finalment la companyia va cedir davant la pressió dels seus treballadors, accedint a autoritzar l'ús de pantalons curts -d'acord amb l'uniforme autoritzat- durant els mesos estivals.
És aquí quan la reflexió es fa del tot necessària sobre la necessitat d'adequar la realitat a les situacions quotidianes. Segurament, si la direcció de l'empresa hagués comptat amb l'assessorament de professionals en la matèria, el resultat hagués estat diferent, fins i tot positiu per a la marca (empresa) que hauria aprofitat l’oportunitat per a projectar una imatge de la marca adaptada a les necessitats i a l'avantguarda dels temps que vivim.
Deia Coco *Chanel que "La moda, passa de moda. L'estil no". Així doncs, seria oportú reflexionar sobre el que realment ens aporta aquest valor afegit a l'hora de decidir que imatge volem, i que imatge hem de projectar quan representem a una empresa, marca, producte, etc, sense deixar de tenir estil, encara que la calor atabali.
I si arribat el moment, tenen dubtes, consultin al seu sastre, fins i tot si es troben a Panamà, segur que trobaran un. Per alguna cosa serà...
No hay comentarios:
Publicar un comentario