Quan la imatge ven

Eurovision, aparentment un format caduc i obsolet... ja no resulta nou. Senzillament ja no impacta. Ja ho va dir Darwin, no sobreviuen ni els més forts ni els més intel·ligents, sinó els que millor s'adapten...

Eurovision un any més, ha estat en boca de milions de persones per l'impacte de la imatge de la cantant del país guanyador i de l'escenari del país amfitrió... llibertat d'expressió. 

La guanyadora, Conchita Wurst, amb la seva barba postissa no va deixar indiferent a ningú, i menys amb el contrast del seu vestit de lluentons de tall de sirena amb cua i cabellera negra. Una imatge personal atrevida i transgressora treballada amb delicadesa i amb una posada en escena impecable (naturalitat) del transvestit Thomas Neuwirth, que li ha portat ha guanyar Eurovision.

L'aposta per crear-se una identitat a través d'un producte li ha donat el premi buscat a Conchita. Cal destacar que aquest premi no ha estat imminent sinó que li ha portat un any de proves a decidir-se de portar barba o no, en cadascuna de les seves representacions. Recerca, preparació, proves i integració l'han portat a la seva definitiva imatge artística. 

L'impacte de la seva imatge, agradi o no, ha jugat a favor de Conchita a aconseguir el seu objectiu i repte, guanyar Eurovision. La imatge VEN.

Per això, tampoc va deixar indiferent l'espectacular i glamuros escenari proposat en els pavellons B&W de Copenhagen, jugant en contra l'elevat cost del mateix.

Estarà buscant quelcom més Copenhagen?

Cuando la imagen vende

Eurovision, aparentemente un formato caduco y obsoleto... ya no resulta nuevo. Sencillamente ya no impacta. Darwin dijo, no sobreviven ni los más fuertes ni los más inteligentes, sino los que mejor se adaptan...

Y Eurovision un año más, ha estado en boca de millones de personas por el impacto de la imagen de la cantante del país ganador y del escenario del país anfitrión... libertad de expresión. 

La ganadora, Conchita Wurst, con su barba postiza no dejo indiferente a nadie, y menos con el contraste de su vestido de lentejuelas de corte sirena con cola y melena suelta negra. Una imagen personal atrevida y transgresora trabajada con delicadeza y con una puesta en escena impecable (naturalidad)  por el travestí Thomas Neuwirth, que le ha llevado ha ganar Eurovision.

La apuesta por crearse una identidad a través de un producto le ha dado el premio buscado a Conchita. Cabe destacar que este premio no ha sido inminente sino que le ha llevado un año de pruebas a decidirse de llevar barba o no, en cada una de sus representaciones. Investigación, preparación, pruebas e integración la han llevado a su definitiva imagen artística.  

El impacto de su imagen, guste o no,  ha jugado a favor de Conchita a conseguir su objetivo y reto, ganar Eurovision. La imagen VENDE.

Por ello, tampoco dejó indiferente el espectacular y glamuroso escenario propuesto en los pabellones B&W de Copenhagen, jugando en contra el elevado coste del mismo.

¿Estará buscando algo más Copenhagen?

...el primer beso

Evoca recuerdos, o despierta curiosidad… según la edad. Aunque hay quien dé el primer beso -el de verdad- después de haber dado muchos otros besos antes…  

Las emociones, lo emocional, nos atrae. Las personas somos susceptibles de que nuestro comportamiento se vea alterado por las emociones. Lo racional  nos ayuda a poner orden a nuestras vidas, a ordenar los contactos de nuestro teléfono móvil por orden alfabético, que es lo correcto, lo racional, lo práctico…

Lo práctico, lo racional, lo correcto… acaba por convertirse en una zona de confort de la que resulta mejor no moverse y, en pro de este principio todo se convierte en una rutina más o menos previsible.

Cuando WREN (Los Angeles) decidió presentar su nueva colección OTOÑO 2014, lo quiso hacer de una forma distinta, diferente y para ello contrató a una joven directora de cine llamada Tatia Pilieva la cual grabó un vídeo de 3 minutos y 28 segundos en el cual se presenta la nueva colección de la marca.

Hasta aquí, todo bastante correcto, racional ...previsible. 

Lo que ha sido del todo sorprendente es el resultado de la campaña. Conseguir 79.756.662 (casi 80 millones) de visitas -a fecha de hoy- no es el resultado de algo previsible, más aún si la marca que está detrás de la pieza promocional no es una primera marca conocida a nivel mundial.

El vídeo presenta a veinte personas que sin conocerse, se besan por primera vez. Lo hacen delante de las cámaras -vestidos con la ropa de la marca, este fue engagement- el vídeo, una vez montado, se acompaña de una música delicada y que deja escuchar las risas, comentarios y susurros de los protagonistas…

Y ya está. 80 millones de visitas. No sabemos cuantas de ellas están visitando la web de la marca tras ver la campaña, aunque podemos prever que muchas… Con lo que ello reporta a la marca.

La marca ha sabido conjugar distintos tiempos verbales en favor de su producto, el pasado de “el primer beso”, el presente de una imagen actual a través de los veinte desconocidos que viven un "ahora y aquí" …y el futuro que nos traslada a conocer su marca, su producto.

Un excelente trabajo de brandcontent en el que se ha sabido realizar una dirección de arte de lo más profesional para conseguir una pieza con sabor "hecho en casa" que amaga una realización de lo más compleja.

Es grato saber que una marca que se dedica a proyectar la imagen personal de las personas mediante sus prendas, tenga presente la carga emocional que todos y cada uno de nosotros mostramos a través de nuestra forma de vestir, y que lo haga de una forma poco correcta, poco racional y poco previsible… algo así cómo el primer beso.



El vídeo de la campaña

...el primer petó

Evoca records, o desperta curiositat… segons l'edat. Encara que hi ha qui doni el primer petó -el de debò- després d'haver-hi donat molts altres petons abans… 

Les emocions, tot alló que és emocional, ens atrau. Les persones som susceptibles de que el nostre comportament es vegi alterat per les emocions. Tot alló que és racional ens ajuda a posar ordre a les nostres vides, a endreçar els contactes del nostre telèfon mòbil per ordre alfabètic, quelcom que és el correcte, racional, pràctic…Tot alló que és pràctic, racional, correcte… acaba per convertir-se en una zona de confort de la qual resulta millor no moure's i, en pro d'aquest principi, tot es converteix en una rutina més o menys previsible.

Quan WREN (Los Angeles) va decidir presentar la seva nova col·lecció TARDOR 2014, ho va voler fer d'una forma diferent, i per a això va contractar a una jove directora de cinema anomenada Tatia Pilieva la qual va gravar un vídeo de 3 minuts i 28 segons en el que es va presentar la nova col·lecció de la marca.

Fins a aquí, tot bastant correcte, racional ...previsible. 

El que ha estat del tot sorprenent és el resultat de la campanya. Aconseguir 79.756.662 (gairebé 80 milions) de visites -a data d'avui- no és el resultat d'alguna cosa previsible, més encara si la marca que està darrere de la peça promocional no és una primera marca coneguda a nivell mundial.

El vídeo presenta a vint persones que sense conèixer-se, es besen per primera vegada. Ho fan davant de les càmeres -vestits amb la roba de la marca, aquest va ser l'engagement- el vídeo, una vegada muntat, es va acompanyar d'una música delicada i que ens deixa escoltar els riures, comentaris i murmuris dels protagonistes…

I ja està. 80 milions de visites. No sabem quantes d'elles estan visitant la web de la marca després de veure la campanya, encara que podem preveure que moltes… Amb el que això reporta a la marca.

La marca ha sabut conjugar diferents temps verbals en favor del seu producte, el passat de “el primer petó”, el present d'una imatge actual a través dels vint desconeguts que viuen un "ara i aquí" …i el futur que ens trasllada a conèixer la seva marca, el seu producte.

Un excel·lent treball de brandcontent en el qual s'ha sabut realitzar una direcció d'art d'allò més professional per aconseguir una peça amb sabor "fet a casa" que amaga una realització d'allò més complexa.

És grat saber que una marca que es dedica a projectar la imatge personal de les persones mitjançant les seves peces de vestir, tingui present la càrrega emocional que tots i cadascun de nosaltres mostrem a través de la nostra forma de vestir, i que ho faci d'una forma poc correcta, poc racional i poc previsible… quelcom com el primer petó.

El vídeo de la campanya

Deter gente

En publicidad, existen sectores (la mayoría por desgracia) que siguen intentando vendernos el mismo producto, con el mismo mensaje desde hace décadas.

No creo que sea por falta de creatividad por parte de los publicistas que tienen la "suerte" de recibir dichos encargos, más bien es un problema por parte de las marcas de no moverse de la zona de confort en la que llevan instaladas desde hace mucho, mucho tiempo.

Para innovar, para ser creativo, tampoco se necesita realizar grandes cambios en el mensaje, tan sólo hace falta tener un poco de empatía hacia el público al cual diriges tu producto, tener un poco de sensibilidad respecto a la gente.

Por ejemplo dejadnos comentaos el caso de una marca de detergentes, que sin hacer un cambio espectacular (entendamos "espectacular" como costoso) ha sabido cambiar el mensaje de su producto para adaptarlo a otras necesidades -a parte de las propias que puede solucionar un detergente- más acorde con el estilo de vida que llevamos hoy en día en nuestra sociedad.

El anuncio, centra su mensaje en la importancia que tiene hoy en día la imagen que proyectan las personas, focalizándose en la ropa que vestimos para posteriormente, recordarnos que su detergente cuida como ninguno esa ropa, que es la que proyecta una imagen de nosotros...

Denota el ejercicio de reflexión realizado por la marca para empatizar con su público, no sólo cuidan y limpian nuestra ropa, sino que la limpian y la cuidan para que podamos seguir proyectando esa imagen que todos y cada uno de nosotros proyectamos nos guste o no. No se puede evitar proyectar una imagen.

En un spot de 24 segundos, tan sólo se han necesitado los 13 primeros segundos para dar un giro al mensaje y sentenciar de forma magistral -Tu ropa, eres tú-, lo argumentan diciéndonos que nuestra ropa, es lo primero que ven de nosotros, esa "primera impresión" de la que ya hemos hablado en alguna otra ocasión y que no dura apenas unos 7 segundos... 

Nuestra ropa somos nosotros. Lo es en nuestra vida profesional y personal. Es el altavoz silencioso que dice cómo somos, que facilita información acerca de nuestra actitud, de una forma consciente o inconsciente a nuestros interlocutores. Conscientes entonces de todo ello, no sólo es importante cuidar nuestra ropa, sino también nuestra imagen, la que proyectamos a diario y que no podemos evitar de ninguna de las maneras que sea interpretada por todos aquellos que nos rodean.

Hagamos caso en esta ocasión de la publicidad y que nuestros detergentes cuiden de nuestra ropa, cuiden de nuestra imagen.

Deter gent

En publicitat, existeixen sectors (la majoria per desgràcia) que segueixen intentant vendre'ns el mateix producte, amb el mateix missatge des de fa dècades.

No crec que sigui per falta de creativitat per part dels publicistes que tenen la "sort" de rebre aquests encàrrecs, més aviat és un problema per part de les marques de no moure's de la zona de confort en la qual porten instal·lades des de fa molt, molt temps.

Per innovar, per ser creatiu, tampoc es necessita realitzar grans canvis en el missatge, tan sols fa falta tenir una mica d'empatia cap al públic al qual dirigeixes el teu producte, tenir una mica de sensibilitat respecte a la gent.

Per exemple deixeu-nos comentar-vos el cas d'una marca de detergents, que sense fer un canvi espectacular (entenguem "espectacular" com a costós) ha sabut canviar el missatge del seu producte per adaptar-ho a altres necessitats -a part de les pròpies que pot solucionar un detergent- més d'acord amb l'estil de vida que portem avui dia en la nostra societat.

L'anunci, centra el seu missatge en la importància que té avui dia la imatge que projecten les persones, focalitzant-se a la roba que vestim per posteriorment, recordar-nos que el seu detergent cuida com no ho fa cap altre aquesta roba, que és la que projecta una imatge de nosaltres...

Denota l'exercici de reflexió realitzat per la marca per empatizar amb el seu públic, no només cuiden i netegen la nostra roba, sinó que la netegen i la cuiden perquè puguem seguir projectant aquesta imatge que tots i cadascú de nosaltres projectem ens agradi o no. No es pot evitar projectar una imatge.

En un espot de 24 segons, tan sols s'han necessitat els 13 primers segons per donar un gir al missatge i sentenciar de forma magistral -La teva roba, ets tu-, ho argumenten dient-nos que la nostra roba, és el primer que veuen de nosaltres, aquesta "primera impressió" de la qual ja hem parlat en alguna altra ocasió i que no dura amb prou feines uns 7 segons... 

La nostra roba som nosaltres. Ho és en la nostra vida professional i personal. És l'altaveu silenciós que diu com som, que facilita informació sobre la nostra actitud, d'una forma conscient o inconscient als nostres interlocutors. Conscients llavors de tot això, no només és important cuidar la nostra roba, sinó també la nostra imatge, la que projectem diàriament i que no podem evitar de cap de les maneres que sigui interpretada per tots aquells que ens envolten.

Fem cas en aquesta ocasió de la publicitat i que els nostres detergents cuidin de la nostra roba, cuidin de la nostra imatge.

Imatge i actitud davant l'entrevista de treball

La majoria de persones realitzem de forma setmanal, o mensual, una compra d'un volum més o menys considerable de productes destinats a poder alimentar-nos i a altres quefers com la neteja de les nostres llars o la higiene personal... 

En els prestatges dels llocs on realitzem aquestes compres -ja siguin botigues de barri, supermercats o grans superfícies- esperen desenes de productes de la mateixa categoria, però diferent marca...

Impassibles, només tenen el recurs de captar la nostra atenció mitjançant un packaging que desperti el nostre interès a través del color, la forma, els textos, el preu... Un missatge que s'ha d'adaptar i ha de ser adequat i oportú al client objectiu.

En un procés de selecció, hi ha desenes de candidats preparats al màxim nivell. Professionals recentment llicenciats, professionals en cerca de noves oportunitats i reptes... no deixem de ser un producte en un prestatge amb grans coneixements, competències i aptituds professionals, per tant, quin serà el valor afegit que determini l'elecció final? Preparació. A més de saber diferenciar-se i transmetre coneixements i aptituds davant l'oportunitat... ser professional per dins i per fora. I per a això, es requereix l'adaptació d'una imatge i aptitud concorde als propis reptes i vacants de treball. 

Anem acceptar producte com a sinònim d'aspirant, sent així, el primer que s'hauria de tenir en compte són aquells mitjans que publiciten el nostre producte, és a dir, a nosaltres com a professionals. En l'era de les xarxes socials tenim el major aparador que a existit mai per promocionar-se i donar-se a conèixer a tots aquells a els qui pugui interessar el nostre perfil personal i o professional. S'hauria doncs, tenir actualitzat (dades i fotos de perfil) tot allò que interessa mostrar a les xarxes socials i, molt important, allò que no es vulgui fer públic, restringir-ho als contactes que es considerin privats.

Si després de presentar una candidatura, sou seleccionats per a una entrevista personal, voldrà dir que encaixeu amb el perfil que l'empresa està buscant, i estan interessats en vosaltres. Però, l'empresa o seleccionador ha de verificar si la informació del cv i xarxes socials, etc. és real. A més de valorar si és el perfil adequat per a l'empresa en qüestió i recordeu-vos que aquí sereu comparats. 

Ara és responsabilitat vostra està preparats per causar la millor impressió a l'hora de realitzar l'entrevista. És el moment de preparar una sèrie d'aspectes que poden ajudar a determinar que sigueu els escollits davant la competència amb una carta de presentació eficaç.

Aquests aspectes serien:

Cura de la imatge personal, expressió corporal i saber estar. Adeqüem la nostra imatge al càrrec ofert.

Actitud positiva i realista concorde als nostres estudis, experiència i competències d'un mateix!

També som entrevistadors, és el moment de fer preguntes de l'oferta en qüestió.

En cas de conèixer l'empresa que realitza l'oferta, estudiar les dades referents a la mateixa, història, filosofia d'empresa, assoliments... estil d'empresa: familiar, innovadora, etc.

Naturalitat. Si bé ens hem d'adaptar per aconseguir un objectiu, mai hem de perdre la nostra pròpia essència.


Una entrevista de treball mai és fàcil, però mai abans s'havien tingut accés a tanta informació, preparació i oportunitat per adaptar-se davant una oportunitat laboral.


“No sobreviuen ni els més forts, ni els més intel·ligents,
si no els que millor s'adapten al canvi”

Charles Darwin